Els soldats de l'exèrcit purità d'Oliver Cromwell portaven una franja o cinta groga durant la guerra contra el rei Carles I d’Anglaterra a la dècada de 1640. Aquests llaços en origen eren usats al camp de batalla com a identificadors per marcar l'amic de l'enemic en el caos de la batalla durant la Guerra Civil Anglesa i finalment van convertir-se en un distintiu heràldic dels puritans. Una pintura de W.F. Yeames mostra un interrogatori de dones i nens realistes fet per parlamentaris i militars de l'exèrcit purità d'Oliver Cromwell que porten una franja groga.
L’any 1648 el rei va ser capturat pels puritans i el Parlament va mantenir a Carles I sota arrest domiciliari a Holdenby House a Northamptonshire. El 5 de desembre de 1648, el Parlament va votar entre 129 i 83 per continuar negociant amb el rei, però Oliver Cromwell i l'exèrcit es van oposar a noves converses amb algú que consideraven un tirà sagnant i finalment l'any 1649 el rei fou jutjat, declarat culpable, i executat per alta traïció.
La primera referència coneguda de l'ús d'escarapel·les de color groc a Catalunya es troba en l'any 1704, per la referència a que el virrei borbònic de Catalunya Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar va prohibir-ne el seu ús durant la guerra de Successió, per a evitar la publicitat del bàndol austriacista que les usava (els anglesos eren aliats dels austriacistes). Poc després Felip V va fer executar catalans per portar llaços grocs.
