La repressió espanyola es torna a superar amb la cacera al groc durant la final de Copa

Durant els dies previs a la final de la Copa del Rei de dissabte, una setantena d’entitats barcelonistes vàrem impulsar la iniciativa #grocalafinal, que també va rebre el suport de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes i Drets. Es convidava l’afició del Barça a mostrar samarretes grogues en el moment que sonés l’himne espanyol en solidaritat amb els presos polítics, amb el benentès que cap autoritat podria vetar l’acció. D’una banda, el dret a vestir lliurement s’afegia al de la llibertat d’expressió; i, de l’altra, no es tractava d’una acció encaminada a reivindicar la independència de Catalunya, sinó els drets humans de les persones injustament empresonades per l’Estat espanyol. Davant la sorpresa de tothom, les peces grogues de vestir van ser l’objectiu principal de la Policía Nacional i de la seguretat privada del Wanda Metropolitano, fins i tot per damunt de les estelades, en una mostra irrefutable que l’absurd de la repressió espanyola no té aturador.

Amenaça constant

Tal com va passar l’1 d’octubre, els vídeos particulars han estat la finestra al món que ha evidenciat la intransigència espanyola envers qualsevol mostra de singularitat catalana: samarretes grogues llançades a les escombraries, fins i tot obligant a despullar aficionats i aficionades; bufandes llises; llaços; cintes de cabells; xiulets… només van aconseguir salvar-se aquells objectes que, amb una prudència -aparentment- extrema, els culers van aconseguir amagar-se. L’escàndol encara hauria estat més majúscul si la cacera també hagués inclòs les samarretes oficials del Barça grogues i de la senyera d’anys anteriors. Però és que fins i tot un aficionat va haver d’explicar el valor històric d’una samarreta groga Meyba de la dècada dels 80. Tot plegat és d’una desproporció tan exagerada que ens obliga, una vegada més, a denunciar el tracte rebut. Sobretot perquè, més enllà de les confiscacions concretes, la sensació era la d’estar sotmès a una vigilància constant i hostil, fins a cert punt provocadora, sempre sota l’amenaça de no poder assistir a l’espectacle esportiu.

Les estelades, dins per llei

Les estelades van poder accedir majoritàriament al camp, malgrat alguns incidents a la Fan Zone -on també hi va haver escorcolls- i al voltant de la Plaza de Oriente, on al matí hi havia un acte de jura de bandera de legionaris i on els catalans no podien accedir sense mostrar el contingut de les seves motxilles. La sentència favorable aconseguida per Drets l’any passat -i que està pendent de ratificació el mes que ve-, hi té molt a veure. A més dels possibles interessos d’una federació espanyola de futbol (RFEF) que està en ple procés electoral. Perquè Espanya sembla que només hi entén de lleis al peu de la lletra i, en cap cas, de sentit comú, de respecte o de proporcionalitat.

"Denunciar-ho"

Davant de tot l’exposat, animem tots els afectats que disposin de proves gràfiques de les confiscacions (especialment vídeos) a fer arribar els seus casos particulars a Drets (info@drets.cat), per tal que aquesta entitat pugui vehicular una denúncia contra els responsables. I exigim al Barça que perseveri en la defensa dels drets més bàsics dels seus socis i aficionats, demanant explicacions a qui calgui i prenent decisions a l’altura de la seva importància institucional. Que sigui coherent amb la tradició històrica de defensa de la catalanitat del club. L’ANC ja s’ha implicat en la reparació de danys -en la mesura de les seves possibilitats- oferint samarretes com les sostretes a les persones que acreditin haver assistit al partit i enviïn un correu a samarretescopa@assemblea.cat amb l’assumpte “Samarreta copa del rei” (consulta aquí el procediment). Amb la nostra dignitat no s’hi juga i cal que, entre tots, fem tot el possible perquè situacions com les viscudes a l’estadi Wanda Metropolitano no es tornin a repetir.