Aquest dissabte dia 10 de febrer, a les 11 h, Esquerra Republicana durà a terme el tradicional homenatge als Agermanats i record dels presos polítics. L'acte es farà a la Plaça del Roser (devora Correus), on va viure el felanitxer Joanot Colom, instador del poble.
La Revolta de les Germanies
Dia 7 de febrer de 1521, coincidint aquell any amb el dijous llarder, es considera la data de l’inici de la revolta de la Germania de Mallorca. El dia abans, havien estat detinguts, entre d’altres, Joan Crespí i els germans Francesc i Joanot Colom. Feia mesos que la Germania de València i les Comunidades castellanes ja estaven en marxa per plantar cara contra l’abús de poder, l’espoliació fiscal i la corrupció; tres manifestacions del mal govern que van sempre de la mà i que, si es vol corregir el mal major, s’han de combatre en conjunt i mai per separat, perquè són indissociables.
Vençuda la Germania es va esvair el triple crit dels agermanats: pac qui deu! visca la terra! mori el mal govern! La repressió va ser duríssima contra els revoltats i les seves famílies, amb incautació de béns i imposició de més arbitris. El gest d’esbaldregar les cases de Palma de Colom i de Crespí i de sembrar de sal el solar delata l’intent d’esborrar la revolta de la memòria popular. De fet, va ser així durant gairebé tres segles, durant els quals el cap de Joanot Colom va romandre a la Porta Pintada tancat dins d’una gàbia i vigilat de nit (segons la sentència: “perquè no parli!”). Els cronistes oficials s’encarregaren de divulgar el discurs dissenyat des del poder per criminalitzar els agermanats.
La història, més prest o més tard, sol imposar el rigor de la veritat. A partir de La Renaixença, i gràcies als investigadors que destaparen els motius més que justificats de la indignació popular que precipità la revolta, es va procedir a rescabalar el bon nom de la Germania. Els poetes romàntics els glossaren i els treballs que desfeien el discurs oficial es multiplicaren.
La primeria de 1870, en protesta contra un decret del govern espanyol que ordenava la incorporació a l’exèrcit d’una lleva de quaranta mil homes, de manera semblant com la ciutadania s’havia revoltat a Barcelona (especialment a Sants i a Gràcia), la majoria de pobles de Mallorca apel·laren a la insubmissió amb protestes importants a Artà, Felanitx, Lloseta, Maria de la Salut i Pollença. Dia 7 de febrer d’aquell any, commemorant la data, es va fer una gran manifestació a Palma que, segons el diari El Iris del Pueblo, va arreplegar vint-i-dues mil persones que arribaren fins a la plaça del Roser, on els regidors republicans varen destapar una placa d’homenatge als agermanats amb aquest text: “Al primer instador del beneficio común Juan Crespí Pelaire y a los primeros iniciadores de la idea democrática en Mallorca, que congregados en este sitio resolvieron vindicar los derechos del pueblo, levantándose en armas para defenderlos con sus vidas, el 7 de febrero de 1521. Dedica esta lápida conmemorativa el primer Ayuntamiento Popular de Palma.”.
Les gloses populars varen deixar recordatori d’aquella protesta, adreçada bàsicament contra les quintes, contra els imposts i contra l’abús de poder. La Germania de Mallorca va ser un referent de dignitat col·lectiva. Joan Crespi i Joanot Colom (tot i que el darrer era de Felanitx) varen ser proclamats fills il·lustres de Palma i els hi dedicaren carrers amb els seus noms.
La recuperació de les Germanies
Arran de la insurrecció militar i feixista de 1936, l’Ajuntament de Palma va posar el nom d’Espanya a la plaça de Joanot Colom i la placa de la plaça del Roser es va retirar per protegir-la de la destrucció dels nous governants, amagada i custodiada per un ciutadà honorable, fins a l’any 1979 quan va ser retornada a l’Ajuntament de Palma que la va instal·lar al bell mig de la plaça, on s’hi va estar, presidint l’espai i il·lustrant la memòria del poble durant uns anys, fins que s’adoptà la lamentable decisió d’arraconar-la de la vista de la gent a una paret lateral on roman actualment amb més pena que glòria.
Dia 7 de febrer de 1993, el matí d’un diumenge plujós de ja fa un quart de segle, per iniciativa d’Esquerra Republicana de Catalunya, per lluitar contra l’oblit i el silenci, es va realitzar un acte de reivindicació i homenatge (vg. arxiu adjunt 7-II-1993). Amb l’acompanyament, a la guitarra, de Delfí Mulet, es va rapsodiar la Cançó de Son Coletes de Guillem d’Efak i, a continuació, Jaume Santandreu va recitar tres poemes patriòtics i potents, extrets del seu poemari Cançons per al meu poble, dedicats a Simó Tort Ballester, cabdill de la Revolta Forana de 1450, a Joan Crespí i Joanot Colom, Instadors del Poble durant la Germania de Mallorca.
Informació extreta del bloc de Bartomeu Mestre i Sureda 'Etziba Balutxo...'
