Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Refugiats
Més d'una trentena de torres i talaies s'encendran a Mallorca pels drets humans i els refugiats

L’encesa de fum i de llum de les torres, talaies i castells es durà a terme aquest dissabte, 13 de gener, a les 13 hores i a les 18.15 hores, i s’iniciarà per la Torre de na Pòpia, a Sa Dragonera. A cada una d’elles es llegirà un manifest que conclou que “no podem, ni volem, callar i mirar cap a una altra banda davant d’aquesta situació d’injustícia flagrant”, fent referència als refugiats

12/01/2018 Política

La segona edició de “Talaies de Mallorca. Torres de defensa pels drets humans” tornarà a fer visibles aquestes construccions defensives per reivindicar la conservació d’aquest patrimoni històric i el caràcter universal dels drets humans davant la tragèdia dels refugiats. Les enceses amb senyals de fum i llum, organitzades enguany des de Patrimoni del Consell de Mallorca, es duran a terme a les 13 hores i a les 18.15 hores d’aquest dissabte, 13 de gener.

A hores d’ara, més d’una trentena de torres de defensa, talaies, castells i altres monuments de diferents municipis de l’illa es preparen per tornar a encendre aquest sistema de vigilància a favor del patrimoni i dels drets humans. Un llistat que creix, dia rera dia, amb l’adhesió de noves entitats i espais costaners que, aprofitant les calmes de gener, aquest dissabte recrearan per segon any consecutiu els senyals històrics que emetien les construccions defensives de Mallorca: un sistema de comunicació ideat per l’historiador i matemàtic, Joan Binimelis.

El projecte compta aquest 2018 amb la implicació del Consell de Mallorca. “Ens posam al capdavant de l’organització d’aquesta segona encesa perquè és una manera de refermar el compromís de la institució amb la dignitat dels drets humans i la denúncia del drama dels refugiats”, explica el vicepresident primer i conseller de Cultura, Patrimoni i Esports, Francesc Miralles, qui afegeix: “és també una oportunitat per reivindicar el patrimoni costaner que, després d’anys d’abandonament, necessita d’actuacions decidides”.

Miralles ha recordat que des del Servei de Patrimoni del Consell ja s’ha iniciat enguany la restauració de 4 torres de defensa a Mallorca: Cala Pi, a Llucmajor; la torre d’es Verger-Talaia de ses Ànimes a Banyalbufar; la torre Major d’Alcúdia i la torre de Sa Mola a Andratx. Totes elles participen en aquesta encesa pels drets humans.

La iniciativa “Torres de defensa pels drets humans” compta un any més amb la implicació dels impulsors d’aquest projecte nascut l’any 2017 a partir d’un grup de professors de l’IES Marratxí i membres de la Societat Balear de Matemàtiques. Martí Mayol representa aquest col·lectiu i ha recordat que “va ser un projecte iniciat per un grup petit de persones però que no s'hagués pogut realitzar mai si no hagués estat gràcies a una participació extraordinària de la gent. Comptàvem amb un grup de quaranta o cinquanta persones i al final, segurament, vàrem ser més d’un miler. Gent que va participar de manera totalment altruista”.

El projecte ha aconseguit dotar les torres de defensa de Mallorca d’un nou significat: la defensa dels drets humans. En aquest sentit, Carlos Martín, coordinador de la campanya JoAcull d’Amnistia Internacional, s’ha referit a una “crisi de valors” i ha afirmat que “la situació de les persones refugiades al Mediterrani és cada vegada més desesperant. Agraeixo al Consell que hagi agafat el testimoni d’aquest projecte per tots els valors que reuneix. Demostra la implicació i compromís de les institucions”.

L’encesa de fum i de llum de les torres, talaies i castells es durà a terme aquest dissabte, 13 de gener, a les 13 hores i a les 18.15 hores, i s’iniciarà per la Torre de na Pòpia, a Sa Dragonera. A cada una d’elles es llegirà un manifest en defensa de la conservació d’aquest patrimoni històric però, sobretot, per denunciar la situació de desesperació i les condicions d’esclavatge i privació de llibertat a què són sotmesos molts refugiats avui en dia “mentrestant, els països membres de la UE incompleixen reiteradament els seus propis acords”. Un manifest que conclou que “no podem, ni volem, callar i mirar cap a una altra banda davant d’aquesta situació d’injustícia flagrant”.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid