Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Himnes i cançonetes

Article anònim publicat a Estat Català: Setmanari de Intrasigència Nacionalista, núm.2, del 12/5/1918

05/11/2017 El fil roig

Copiem de la ressenya que féu «La Vanguardia» de la festa dels Jocs Florals:

«Al salir los concurrentes un grupo de jóvenes entonó en el salón y en la puerta de la calle la canción de Los Segadors».

Canción, eh? Tanmateix hi han periodistes ben estúpits...

Això de les cançons nosaltres ho deixem per als espanyols, sap? -La «Canción del soldado» a vostès els escau a les mil meravelles. La «Marcha de Cádiz» no passa d' ésser una cantarella més o menys. La mateixa «Marcha tonta», allò de «hombre, caramba, que cara tan estúpida que tiene el rey, parece un animal», no passa d'ésser una de tantes tonades de cuplet de moda.

Els Segadors no. Els Segadors són quelcom més que tot això. Són l'himne d'un poble que protesta, que lluita, que es redimeix de l'esclavatge que l'ofega. Serà la cançó, si voleu, dels forts, dels mascles.

No és, no pot ésser el nostre Himne nacional el cant de l'opressió, un clam militarista, ni pot ésser tampoc el plany dels resignats, dels impotents qui tot ho esperen de la protecció (!) miraculosa de la Verge Mana. Les nostres cançons són molt d'altra manera que aquestes tonades patrioteres...

"Cançons" d'aquestes com les nostres la vostra Espanya agònica no sap cantar-les, senyor reporter de tonteteries. I vós no les podeu comprendre: no us diuen res a vós nostres tonades: sou espanyol!...

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid