Era molt amable i dialogant el senyor Belloch, governador civil de Barcelona. D’això, en vaig deixar constància en un article meu fa mesos. Àdhuc m’arribà la informació que n’estava content.
Aquesta vegada les coses han anat d'una altra manera. La Marxa del Llobregat ho ha desllorigat tot. No me'n puc ocupar com voldria. Des del dia que sortí anunciada a la premsa em caigué molt bé. Oportuníssima. Però tinc entre mans una feina immensa a propòsit de la Constitució i no puc dedicar-hi temps. Com als marxaires, a mi m'estan tapant la boca. M'han anul·lat ja cent seixanta-cinc intervencions i estan a punt d’anul·lar-me vint-i-cinc més.
La guàrdia civil de Berga, per ordres superiors, pràcticament també està emmordassant la Marxa.
Vaig parlar amb el senyor Belloch. Però aquesta vegada ell només dialogava formalment. De fons, tenia un no com una catedral. Molt educada la conversa per part seva, més que per part meva. Però estic tip, d’educacions formals. Dialogant vol dir cordial. Diàleg vol dir de cor a cor. I el cor era tancat i barrat. No hi hagué diàleg com no n’hi ha al Senat. Debats formals. Ningú no té el cor obert a ningú. Si dius que si a l'altre: copets a l'espatlla i somriures. Si dius que no, com si no hi fossis. Mai compartir: ara tu, ara jo. Avui ha guanyat que el castellà és l'espanyol. Amb les votacions en contra de Catalans i bascs que no deuen ésser espanyols.
Em pregunteu angoixats, amics marxaires que camineu amb pena i repressió per la claveguera del Llobregat tot consumint les vostres vacances entre escombraries, em pregunteu si es pot convèncer el governador.
No. No se'l pot convèncer. No dialoga. Només hi ha un camí. Feu la marxa com volgueu. Desobediència cívica. Les beceroles de la no violència contra uns senyors que no volen prohibir a les fàbriques que aboquin les deixalles al riu i volen prohibir als ciutadans la neteja del riu. Avui, cal desobeir-lo. Coratge!
És un consell.
*La digitalització d'aquest article es deu al treball de digitalització i compilació d'articles de Lluís M. Xirinacs portada a terme pel Centre d'Estudis Joan Bardina
