x Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
"Coscubiela arrisca pena de Twitter i Puigdemont, Junqueras i Forcadell penes de presó"
El poder ets tu
11/09/2017 Hemeroteca
Eduard Voltas. Foto: El Món Eduard Voltas. Foto: El Món

Malgrat l’intent de focalitzar el debat de les garanties democràtiques en els drets presumptament vulnerats dels diputats de l’oposició, la primera tanda repressiva de l’estat torna a situar-ho tot en la crua realitat: Coscubiela arrisca pena de Twitter i Puigdemont, Junqueras i Forcadell penes de presó. Arrimadas diu que se sent atropellada però un miler de catalans van ser assenyalats ahir, amb noms i cognoms, al Boletín Oficial del Estado. Albiol, Iceta i Rabell fan gran escarafalls des de l’escó però més de 40.000 ciutadans s’exposen ja a multes de fins a 30.000€ per col·laborar en una votació. Aquesta és la crua realitat.

És probable que encara no haguem vist res en matèria d’intimidació. El catàleg d’opcions disponibles és més ample i no hi ha dubte que assistirem a un crescendo repressiu que té un objectiu evident: la por. Ficar la por al moll de l’os no només de totes i cadascuna de les persones implicades directament o indirecta en el referèndum, sinó dels seus familiars i amics. I espantar els votants, també. Una actuació completament excèntrica en el context de la Unió Europea i impossible de sostenir davant l’opinió publicada internacional. Una manera de procedir que enlloc de garantir la unitat d’Espanya encara la trenca més. Una estratègia que provoca precisament allò que els socis europeus de l’estat espanyol no volien de cap manera: que el problema català saltés les fronteres espanyoles i aterrés a les seves taules.

La fase decisiva del procés s’ha convertit, per tant, en una batalla psicològica. Si guanya la por, guanya l’estat. Cal declarar la guerra a la por. Ser conscients que som molts. Recordar i entendre la força imparable del col·lectiu, que emana de la força de cada individu. És necessari que tothom sense excepció faci el que ha de fer, des del gest més petit i anònim al més transcendent. I sobretot cal tenir molt present que el poder de l’estat es basa en que tu li reconeguis aquest poder. Si dos milions de persones li neguen aquest poder i actuen en conseqüència, el poder es fon com un terròs de sucre. En això consisteix la Diada d’aquest any. Surt al carrer, i participa: el poder ets tu.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
Introdueix les teves dades si vols rebre el butlletí
Vull donar-me de baixa
(cc) 2006 - 2017 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid