x Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Llibres
Apareix el llibre "Visca la Terra i visca l'Anarquia", de Jordi Martí Font
26/06/2017 Cultura

 Visca la Terra i visca l'Anarquia, de Jordi Martí Font, consta de dues parts que responen a dues intencions diverses però alhora complementàries.

La primera d'elles, amb el títol «Per la independència dels Països Catalans, la mida humana» o «En guerra, si més no moral, contra l'Estat», inclou els textos teòrics que Jordi Martí Font ha dedicat a l'anarquisme i la qüestió nacional, a la independència i l'anarquia, al catalanisme i el moviment llibertari, o com descriu el propi autor "digueu-li com vulgueu." Es tracta de textos no necessàriament ordenats cronològicament, de molt diversa procedència i escrits amb voluntat assagística.

La segona part, amb el títol «Un anarquista a la cort del rei Procés», aplega articles escrits per l'autor, de 2005 a maig de 2017, sobre el «Procés» d'alliberament nacional desenvolupat a l'espai catalunyès. Es tracta d'articles publicats en molt diverses capçaleres, de paper i digitals, fets públics tots ells també a través del blog 'Prendre la paraula' que l'autor manté obert des de fa anys.

A banda, el llibre inclou pròlegs d'Anna Gabriel Sabaté, Núria Comerma, Vidal Aragonés i Jakue Pascual.

L'autor

Nascut a Tarragona el 1969, Jordi Martí Font és de Marçà, al Priorat, i fa feina a instituts de Secundària ensenyant el que sap de llengües, arts escèniques i literatura. Quan pot, escriu llibres, articles i poemes i llegeix amb gust poesia, premsa i assaig, però no només.

Ha treballat com a home de fer feines, cuidador, manobre i pagès; com a corrector lingüístic i periodista durant 15 anys; i ha estat i és conseller de l'Ajuntament de Tarragona en les llistes de la Candidatura d'Unitat Popular. És membre de la Confederació General del Treball i es reconeix com a independentista llibertari sense dogmes i antimilitarista convençut. Durant anys, va coordinar la revista Catalunya i manté el blog Prendre la paraula.

Ha escrit sobre paraules i poder, contra els poderosos, els dèspotes i qui viu dels altres sense treballar i, alhora, en defensa «de qui treballa i no viu», que deia Josep Llunas, sobre qui ha escrit una tesi doctoral que, com totes, serveix «per torcar-se el cul», que diria Fuster esperonat per Rabelais. Toca la guitarra i canta amb Llunàtics, el grup que ha tret menys discos en més anys, i engoleix còmics amb passió, sobretot si els ha escrit Alan Moore o els ha dibuixat Tardi.

Si viu és perquè ho ha decidit i perquè sempre hi ha noves coses per aprendre que estimulen el desig i la voluntat d'habitar el món sense sotmetre altra gent ni xafar natura.

Extracte del llibre

«Sóc independentista. Independentista català, tot i que contrari a l’Estat català. No tan contrari, és clar, com als estats espanyol, francès, andorrà i italià (i tots els altres tot i que ara em refereixo a l’àmbit català). Per raons òbvies: els segons existeixen i l’altre, el català, són només sis lletres amb una evident empatx de la lletra «a».

I alhora sóc anarquista, per tant antiestatista. I com es menja això? Doncs a poc a poc i sense col·lapses a l’hora de pair-ho, amb totes les contradiccions que assumeixo/assumim, que mai no seran més que les que té qualsevol llibertari que treballi com a funcionari de l’Estat, per exemple, i en són molts.

Per a mi, la meva nació (sí, en tinc i ho declaro) són els Països Catalans, una nació que parteix ja d’un nom plural i que quan diu «catalans» es refereix a un fet evidentment lingüístic. La llengua catalana és la meva nació. Assumeixo els adjectius sense pors, sense declarar-me familiar de la humanitat i alhora actuar com a «nacional» estatista espanyol; sóc català dels Països Catalans, com un altre pot ser cambrilenc de la nació del Baix Camp, o espanyol de Barcelona, o barceloní de Mallorca, o alcoià del Regne de València, o mig no sé què i mig no sé què més, o occità de la Vall d’Aran, o no res. I germà de la resta del món, sempre.»

 

El llibre es pot comprar i se'n poden conèixer les formes de distribució al correu info@calumnia-edicions.net Alhora, es ven a través d'internet a http://www.lamalatesta.net/product_info.php/products_id/59674

Valora
Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
Introdueix les teves dades si vols rebre el butlletí
(cc) 2006 - 2017 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid