Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Flama de la Llengua
La 48a Flama de la Llengua Catalana arriba a Olot

La Flama de la Llengua Catalana es torna a renovar aquest any de la mà del Centre Excursionista d’Olot. Les activitats arrenquen el 27 de gener amb Bouket de sentiments, un desplegat de recitals de poesia d’autors garrotxins

01/02/2017 Cultura

La Flama de la Llengua Catalana s’ha encès per 48a vegada aquest cap de setmana a Prada de Conflent. Una cercavila amb els Almogàvers Garrotxins, la Coral Croscat i Cantabile a la Plaça Major ha precedit aquest acte oficial, inclòs en el programa d’actes de la Renovació de la Flama de la Llengua Catalana, que enguany ha estat organitzada pel Centre Excursionista d’Olot.

Seguint la tradició, s’ha dut a terme l’ofrena floral i la flama s’ha encès al cementiri del municipi, on reposen les restes del filòleg català Pompeu Fabra, que morí a Prada de Conflent el dia de Nadal de l’any 1948 i a qui la FEEC ret homenatge cada any des del 1969. A l’acte hi han assistit el president de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), Jordi Merino, i el vicepresident segon, Josep Casanovas.

El cercavila pels carrers del Prada de Conflent ha estat amenitzat per en Clam, el gegant del Barça i els tabalers dels Almogàvers Garrotxins. Les corals olotines Croscat i Cantabile, cor de cambra han posat música i veu a la diada amb un concert abans del dinar de germanor i el posterior trasllat de la flama a Olot. Un cop la flama ha arribat a la capital de la Garrotxa s’ha encès el peveter a la Plaça del Rector Ferrer.

Durant les pròximes tres setmanes, se celebraran diverses activitats al voltant de la llengua catalana i l’excursionisme a Olot i es farà una trobada a Fredes, al País Valencià. La flama seguirà el seu recorregut des d’Olot fins a Montserrat, on hi arribarà el 19 de febrer, quan el monestir rebrà la flama per 48a vegada a la història.

Què és la renovació de la Flama de la Llengua Catalana?

La Renovació de la Flama de la Llengua Catalana és un esdeveniment anual amb caràcter reivindicatiu, i alhora festiu, que organitza cada any una entitat o grup d’entitats i clubs excursionistes de la FEEC.

Aquesta activitat, que s’organitza ininterrompudament des de 1970, vol refermar, any rera any, la voluntat d’un poble per mantenir ben viva la llengua catalana tot fent un homenatge a Pompeu Fabra. L’activitat consisteix en renovar anualment la simbòlica Flama de la Llengua Catalana, que crema a l’atri de la basílica de la Mare de Déu de Montserrat sota el lema: “L’encengué la fe, la portà l’esforç i la manté la voluntat d’un poble”.

El desembre de 2008, amb motiu del 40è aniversari de la celebració d’aquest acte, va tenir lloc a Montserrat un acte d’agraïment i reconeixement a les entitats i persones que han fet possible la Renovació de la Flama de la Llengua Catalana. Amb aquest motiu, la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya va publicar el llibre Quaranta anys de la flama de la llengua catalana (1968-2008), de Francesc Roma i Casanovas.

Valora
Vídeos
48a Renovació de la Flama de la Llengua Catalana a Prada de Conflent
Rànquings
  1. Presentació a l’Ateneu Barcelonès del llibre "La revolució pendent", sobre la memòria del PSAN-Provisional
  2. “La revolució pendent” reivindica la memòria combativa del PSAN-P i interpel·la el present de l’independentisme
  3. La Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines (CACGi) realitza una nova acció a Sant Martí Vell
  4. La màfia castellana
  5. Vist per sentència el judici de la peça Sitjas Motor del cas Mercuri a l’Audiència de Barcelona
  6. L’Assemblea de Docents convoca vaga el 31 de març i inicia mobilitzacions al País Valencià
  7. Sant Jordi per la Llengua crida a una mobilització nacional davant l’emergència lingüística
  8. Desenes de milers de persones col·lapsen Barcelona en la vaga de docents i metges
  9. Entitats ecologistes rebutgen el tancament de Collserola i alerten d’un “extermini desmesurat” del senglar
  10. La Fiscalia reconeix tortures a Via Laietana però arxiva el cas per falta d’autors
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid