x Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Xavi Costa, la llum del fanalet independentista a Cerdanyola
11/01/2017 Joan Rocamora
Joan Rocamora, membre de Poble Lliure Joan Rocamora, membre de Poble Lliure

Per Joan Rocamora, membre de Poble Lliure 

En Xavi Costa ens va deixar el passat dia 6 de gener, el dia dels Reis d'Orient. Un dia carregat de misteri, segons la tradició.

Durant aquests dies vam viure la polèmica pels fanalets a favor de la independència a la cavalcada de Reis a Vic. L'estel solitari es va confondre amb l'estel mitològic que guiava els mags/savis per trobar un nen que havia de convertir-se en el Messies.

Sense caure en el lirisme, aquell dia va fer la sensació que el comiat, la mort, havien fet pas a la vida. Era un dia d'epifania i, els símbols, es van fer presents i es van conjugar per acomiadar el nostre company Xavi Costa. Els símbols i l'acció.  

M'explicaven alguns companys de l'ANC de Cerdanyola que una de les darreres bronques vitals del Xavi va ser una cosa així com: "Collons, ompliu totes les entrades de Cerdanyola d'estelades!" Aquest ímpetu derivava de les darreres citacions a l'Audiència Nacional espanyola, concretament contra Joan Coma. El Xavi estava al final dels seus dies, però va mantenir el coratge i va esperonar com ningú el nucli més actiu a la ciutat.

 Setmanes abans, va ser l'encarregat de fer el discurs a la concentració davant l'ajuntament per protestar per la detenció de l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós. A pèl, damunt d'una cadira i sense megafonia. També va estar al capdavant el dia van citar Carme Forcadell. I tantes altres vegades.

A la cadena humana prèvia a la de la Via Catalana el setembre del 2013, la seva veu enèrgica animava a fer més llarga la filera de mans entrellaçades: "Tireu, tireu!", que ressonava des de Ripollet fins a Cerdanyola, travessant la passarel·la.  

La veu del Xavi era prodigiosa. Ja no existeixen, o són comptats, els agitadors amb aquella eloqüència i aquella veu. Els anys que va fer de cantaire al grup coral i les cançons entonades a les incomptables marxes excursionistes el van convertir en una persona amb una veu extraordinària. Una mescla perfecta que combinava amb el seu caràcter afable i tenaç.

Del Xavi podríem dir moltes coses, anècdotes incalculables. I la llàstima és que gran part de la seva memòria local i vital es perdrà,  i es perdrà una memòria insubstituïble. I convindria que de mica en mica algú recopilés allò que havia explicat i viscut.

L'ànima del consens i del coratge del Cerdanyola Decideix i de l'ANC va destacar per la capacitat organitzativa, engrescadora, arrelada i oberta, i que exercia una pràctica social amb l'equilibri adequat: fer d'interlocutor amb tots els partits i col·lectius, amb tots els personatges, amb la Casa d'Andalusia, l'associació de veïns de barri  o amb l'administració. Així es va escampar la taca d'oli de l'independentisme a Cerdanyola, on des del no-res es va aconseguir ser la primera ciutat de l'Àrea Metropolitana inscrita a l'AMI.

 En Xavi Costa,  home d'una pasta de les que ja no es fan, ens ha deixat un dia primerenc de Reis. Però per sempre més serà la llum del fanalet, o de la llàntia, o del  gresol independentista a Cerdanyola.

 

 

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
Introdueix les teves dades si vols rebre el butlletí
Vull donar-me de baixa
(cc) 2006 - 2017 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid