Joan Rocamora
Demà hi ha l'acte d'homenatge a en Pep Musté i la Teresa Putellas, que es farà a la Plaça Major, centre neuràlgic de la comarca i lloc on han passat tantes hores, dècades, a la paradeta de verdures i planter. El motiu d'aquest homenatge coincideix amb la jubilació d'ambdós independentistes, i perquè en Pep ha patit aquest any un tràngol de salut, del qual confiem que se'n sortirà, com ha fet...
Joan Rocamora
La lletra de la cançó d'en Raimon coincident amb el títol estava dedicada a Gregorio López Raimundo, en els anys de la clandestinitat del PSUC. Però per a mi sempre estarà associada a en Carles Castellanos, que avui ha fet 80 anys.
La lletra manté moltes de les coincidències creades des de l'admiració i el respecte per la seva biografia, especialment la militant. I jo la tinc present al record...
Quan presencies o vius una injustícia no pots mirar cap a una altra banda. Ni tirar terra al damunt. No podem ser col·laboradors passius davant dels abusos, humiliacions o cacicades.
Per això demano l'expulsió de Sergi Perelló i de Núria Ferrándiz de la Intersindical-CSC, membres de la direcció...
Vaig tenir l'ocasió fa pocs dies de participar en la presentació del llibre Des de dins de mi. Lluís M. Xirinacs Damians. Autobiografia (1932-1955), una autobiografia dels primers anys d'infància i joventut de Lluís Maria Xirinacs escrita a la presó l'any 1975. L'acte de presentació es va fer al...
Aquest estiu escrivia en un article que "No pot ser que, després de la revolució democràtica d'Octubre de 2017, es visquin processos de regressió en l'exercici de la presa de decisions, la participació i la transparència. Cosa que està passant, tot i els avantatges que aporten les tecnologies a...
Aquells conceptes que tant s'invoquen, sovint amb un sentit interessat i desfigurat. La idea del diàleg, ja ho sabem, és molt recurrent en boca del poder, des dels diferents entramats del poder, del més quotidià al més alt. És molt freqüent plantejar el diàleg, un diàleg sense sortides, sense...
En converses personals sempre m'he referit a la idea que, en el passat, el paper dels representats dels treballadors, els antics sindicalistes de finals del XIX i de principis del XX, acomplien dues funciones complementàries en el combat ètic per l'emancipació social: per una banda plantaven cara...
És una qüestió candent, per l'evidència i per l'increment dels casos: una part significativa de l'esquerra i de l'independentisme, i fins l'independentisme d'esquerres, viu de la política –de les seves estructures- i s'hi ha acomodat, i no arrisca res per no perdre el seu estatus. N'hi ha de tots els colors, però es distingeixen els que en èpoques no molts anteriors bramaven en nom de la puresa de l'autogestió i dels dogmes sacrificials. Ho hem llegit en piulades, ho hem sentit en...
Allò que critiquem dels nostres enemics no pot ser reproduït per nosaltres. Partits polítics, entitats, sindicats, candidatures, ateneus... haurien de guiar-se per una estricta ètica social i democràtica. I això és el control col·lectiu per part de tots els seus membres; la solidaritat entre els més pròxims; la presa de decisions en cadascun dels assumptes que ens afecten, la transparència, fins la lluminositat, en totes les gestions, assignacions, despeses, etc.; i la incentivació de la...
Avui fa quatre anys que morí en Ton Ribas, veí de l'Hospitalet, lluitador independentista i tantes coses més. Aleshores vaig escriure una ressenya sobre en Ton, en forma de comiat i homenatge.
He pensat molt en Ton Ribas aquest Sant Jordi, per la publicació recent d'alguns llibres o capítols d'unes històries de l'independentisme. Alguns amb solvència acadèmica i d'altres en clau autojustificatòria. Precisament ell, obrer manual de cultura catalanista i popular, explicava que la "Història", els...