Joan Rocamora, membre de Poble Lliure
La relectura d'un dels llibres menys coneguts del psicòleg i pensador Erich Fromm Tenir o ésser (1976) em va obrir els ulls sobre els dos models de lideratge actual al procés independentista català.
Als apartats "Els dos tipus d'existència" i "Religió, caràcter i la societat nova", Fromm desplega la idea de dos models o arquetips en l'actuació humana, que basa en la figura dels herois pagans i...
Joan Rocamora, membre de Poble Lliure
Se n'ha parlat poc, tot i que hi ha abundants notícies als mitjans, especialment als locals, sobre la xarxa de solidaritat i organització del moviment popular per la independència durant aquest mesos de pandèmia.
El títol va per aquí, perquè aquests moviments, especialment l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i el Consell per la República, han desplegat una ingent tasca de confecció i distribució...
Ja és casa des fa un dies, fent repòs. A l'Agustí Barrera (Mataró, 1941), mataroní, barceloní, terrassenc i arenyenc, independentista militant des fa moltes dècades, químic i historiador, el van ingressar a l'hospital fa una setmana i ha resistit el coronavirus.
Dilluns en Jordi, company de...
Aquests dies es complien 20 anys de la mort a l'exili de Manuel Viusà. El pintor i patriota català, que comptava amb condecoracions de la República de França per haver lluitat a la Resistència contra els ocupants alemanys, va morir sense poder trepitjar legalment la seva terra, després de dècades...
Les presons són en ple segle XXI, i més per als presos polítics dissidents, encara avui, un càstig i un acte continuat de venjança. I ho són de nou per als presos polítics catalans.
Els consellers catalans empresonats viuran durant un temps determinat no només la manca de llibertat, sinó un seguit...
En Ton Ribas va ser moltes coses més que el guerriller expert, excursionista coneixedor minuciós de l'orografia catalana, de les muntanyes, de serralades i dreceres. Una mena de Joan Corominas a la clandestinitat. I va ser moltes coses més que l'escaient definició de "darrer soldat de la Pàtria", i...
En Xavi Costa ens va deixar el passat dia 6 de gener, el dia dels Reis d'Orient. Un dia carregat de misteri, segons la tradició.
Durant aquests dies vam viure la polèmica pels fanalets a favor de la independència a la cavalcada de Reis a Vic. L'estel solitari es va confondre amb l'estel mitològic...
Escric aquest article no amb nostàlgia sinó per constatar que en unes dècades determinades de lluita independentista, quan les coses no eren fàcils, es va avançar gràcies a la constància, les conviccions, la lucidesa i els sacrificis de molts homes i dones que ens han portat fins on ara som, a tocar de la ruptura cap a la independència.
No podré recollir els noms de tots els capdavanters en aquella lluita difícil, que afrontava enemics hostils i a voltes ensopegava amb el desengany dolorós...
El dramaturg noruec Henrik Ibsen moria el 23 de maig de 1906, tal dia com avui de fa 110 anys. Llegeixo un article sobre aquesta efemèride al digital de cultura Catorze14 que Ibsen reivindicà la veritat i la llibertat individual, "amb la voluntat de destapar els prejudicis i les desigualtats." I que amb la seva obra va encarar-se a una societat hipòcrita, que retratà en els seus drames familiars i individuals, amb dures crítiques –ara que semblen tan agosarades- a la institució del...
La principal contradicció que jo veig en tot plegat, i crec que se s'entendrà perfectament de què parlo, és que gent que s'autodefineix com independentista estigui portant a terme la imbecilitat de fer tot el possible per posar pedres en el camí, en el camí cap a la independència. Segur que no s'han llegit allò de la contradicció principal i la contradicció secundària de Mao.
D'acord que hi ha molts matisos i interessos en joc, però qui se sap independentista, de conviccions, de vida, de...
