Avui ha estat 30 d’abril.
El 30 d’abril és també el títol d’una obra teatral de Joan Oliver (de pseudònim Pere Quart) escrita abans de 1936, però que no va ser representada fins al 1977. Està descrita per l’autor com "peripècia històrico-burlesca”, i satiritza una fictícia monarquia catalana independent als anys trenta, amb un rei Jaume VIII endeutat i tarambana que ha de jugar a la loteria per sobreviure, i un president de la Generalitat senil i entranyable.
Segons s’ha descrit per estudiosos del teatre, Oliver proposava "allò que fóra una Catalunya que, havent preservat i desenvolupat el seu Estat medieval, hagués arribat a l'època contemporània regida per una monarquia pròpia. Joan Oliver ens mostra, doncs, la feblesa d'una societat capitalista i expansionista, que impedeix la transformació social de Catalunya amb més eficàcia encara que el poder foraster. (...) en definitiva, una sàtira antimonàrquica i anticonservadora."
Aquesta comèdia d’Oliver és molt pròxima a la influència de Pirandello, en què els espectadors i “espontanis” acaben intervenint en l’obra, que finalitza amb al·legats republicans, antibel·licistes, crítics amb un Estat català lliure però governat per intrigants, militars, banquers i vividors.
El 30 d’abril és una mostra de la desconfiança envers el patrioterisme ancorat en el passat medieval, el militarisme o el naixement d’un nou estat que no canvia les corrompudes estructures de poder.
Es tracta d’una mena de recel o escepticisme que està present més que mai entre alguns sectors de la societat catalana. I cada cop més, a mesura que l’independentisme va forjant la seva hegemonia. Una desconfiança d’actualitat que més d’una vegada el “Polònia” ha retratat en clau d’humor.
Ara bé, al cap i a la fi, i no en tinc cap dubte, Joan Oliver estaria avui al capdavant d’aquest procés cap a la independència. Treballant amb les seves armes, Amb tota certesa recordant els perills que suposa repetir passatges de "peripècia burlesca” en la nostra història. Deixant clar que el nom del nou Estat cal que estigui encapçalat per “República”, i que cal que es desdibuixin les actuals estructures de dominació i alienació.
Perquè com deia un dels seus versos, «Destruirem un món/estúpid i sense ànima. Cavem els fonaments/d'una vida més alta!»
