La miopia política pot fer-se perillosa. És el cas de la política catalana al nord d’Àfrica, avui reduïda a la col·laboració acrítica amb uns governs despòtics que sotmeten les seves poblacions a una arabització i orientalització forçoses, i les mantenen enfonsades en l’alienació, la ignorància i la superstició. Per a intentar pal·liar aquest error, que pot ser especialment greu en els temps que travessem com a país, ens sembla primordial remarcar la importància que el moviment amazic té per a la societat catalana, tant des del punt de vista nacional com internacional.
Tothom hauria de saber que el moviment amazic és un moviment d’arrelament i modernització al si de la societat nord-africana que té una importància creixent en diversos països, on afavoreix la convivència entre les persones, la democratització i la laïcitat. Això és cert per a Algèria i el Marroc, però també per a Líbia, Mali, Tunísia etc. i allà on el moviment amazic té una certa implantació. L’avanç del moviment amazic és, per tant a la pràctica, un veritable mur de contenció del fanatisme islamista en terres nord-africanes. La pràctica tradicional d’un islam tolerant entre els amazics també ajuda a allunyar els comportaments fanàtics.
No cal dir que aquestes característiques que li són pròpies, converteixen el moviment amazic a Catalunya en un aliat estratègic per a una societat com la nostra que és amant de la llibertat, la democràcia, la igualtat social i la pau. Si hi afegim l’actitud favorable dels membres del moviment amazic a casa nostra, envers la llengua i la cultura catalanes, aquesta aliança pren encara més sentit. Ben mirat, aquest moviment és un dels pocs elements de cohesió social que pot incidir al si de la societat catalana en el sentit de reforçar, entre la població d’origen nord-africà (marroquina, algeriana etc.) la democràcia i la laïcitat. No hauria de ser per deixadesa, desinterès o desinformació que es desestimessin aquestes potencialitats d’un moviment que pot influir poderosament en una població que, a casa nostra, és majoritàriament d’origen amazic. Es tracta, a més -no s’hauria d’oblidar-, de la defensa d’un dret legítim d’una part de la societat catalana.
Els contactes dels Països Catalans amb el nord d’Àfrica van més enllà de la confrontació històrica entre la cristiandat i l’islam (entre ‘moros i cristians’ com ho ha recollit la nostra tradició). És prou conegut, per exemple, el fet que l’empenta cristianitzadora del territori avui català fou obra justament d’evangelitzadors nord-africans ben coneguts, com Sant Cugat i Sant Feliu, morts l’any 304. La influència llatina és evident en la llengua amaziga encara avui. Aquesta romanització i cristianització comunes, i els contactes posteriors, especialment les influències transmeses a través de la llengua àrab, han deixat un important bagatge lingüístic i cultural compartit entre les comunitats de llengua amaziga i catalana.
Una posició favorable
La simpatia del poble català envers el poble amazic s’ha revelat des de fa molt de temps com durant la guerra del Rif o la guerra d’Algèria; la llengua amaziga ha trobat un suport continuat sobretot d’ençà dels anys 90 del segle passat, amb la creació d’associacions catalano-amazigues, un suport que s’ha reflectit a nivell institucional, ja l’any 2002 amb la Resolució 1197/VI del Parlament de Catalunya, sobre el suport a la identitat, la llengua i la cultura del poble amazic, del 6 de març d’aquell any. Aquesta predisposició favorable es va fer efectiva amb la creació de l’Observatori Català de la Llengua Amaziga l’any 2007, per iniciativa del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya. El funcionament d’aquesta entitat va permetre dinamitzar un bon nombre d’activitats de promoció lingüística i cultural i d’agermanament entre els pobles amazic i català, fins a la seva interrupció abrupta l’any 2010, amb el canvi de govern a la Generalitat.
Perquè el moviment amazic al nostre país pugui portar a terme les funcions democratitzadores i cohesionadores cal que el conjunt de la societat civil i de les institucions comprenguin que es tracta d’un objectiu important al qual cal aportar una iniciativa política sistemàtica i continuada. Podem tenir un islamisme fanàtic entre nosaltres o una col·lectivitat integradora i col·laborativa. Hem de ser conscients que només emprenent iniciatives noves i reprenent-ne moltes de les abandonades equivocadament l’any 2010, podrem fer del moviment amazic a casa nostra un veritable i poderós moviment amic, un aliat estratègic per la pau i la promoció de la consciència política democràtica, la igualtat i la laïcitat. El nou any hauria de portar aquests canvis.
Carles Castellanos i Llorenç, professor de la UAB i membre de l’Associació Manuel Gonzàlez i Alba
