La decisió ajustada pel que fa a mantenir l'esmena a la totalitat dels pressupostos de l'organisme de què s'ha dotat la CUP per a prendre decisions (CP + GAP) és la manifestació d'una crisi anunciada.
No fa gaires dies ja vam manifestar el nostre desacord amb algunes de les esmenes aprovades a la darrera Assemblea que apuntaven a desmarcar-se del pacte de legislatura, un acord de l'Assemblea que deixava, de cara al futur, un itinerari accidentat, molt difícil de gestionar políticament.
Aquesta tendència a anar frenant no ajuda a mostrar amb claredat de quina manera la CUP es vol (o es pot) articular al moviment de masses cap a la independència.
És evident que la majoria de la CUP (fins i tot molts dels qui han votat per l'esmena a la totalitat) estan a favor de la lluita
per la independència però no saber utilitzar de manera intel·ligent els mecanimes de la lluita institucional és una mancança prou greu que ha esdevingut finalment l'expressió d'una crisi anunciada.
