En març de 2013 un grup de persones de Villena (Alt Vinalopó) preocupades per la defensa dels drets dels animals i el seu benestar començaren a reunir-nos amb l'objectiu de donar forma a una iniciativa que fos, en aquest sentit, a nivell local. Tres meses després realitzarem la nostra primera roda de premsa, naixia així la Plataforma Animalista de Villena.
Des d'aquells humils inicis fins l'actualitat han passa alguna cosa més de dos anys, on els components de la PAV hem recollit el llegat del col·lectiu RYTA i hem donat forma a una iniciativa que conta amb 30 membres i que en poc temps s'ha fet un lloc important en el ric teixit associatiu local. Amb vora de 1000 seguidores i seguidores a Facebook, més d'una referència en el diari «Información» i al periòdic «El Mundo», entre altres, i el recolzament d'un sector cada vegada més ampli de la societat villenense.
Un temps, com dic, en el qual la Plataforma Animalista ha demostrat el seu poder de convocatòria i mobilització a nivell local, com per exemple a la concentració antitaurina que convocàrem davant de la plaça de bous en 2014, on darrere dels seus murs sofrien els innocents o el recolzament a les concentracions espontànies contra l'aprovació de l'adjudicació de la plaça de bous a les empreses tauricides en 2013 i 2014, així com el sopar vegà del passat mes d'agost on la plaça de «las Malvas» es va omplir amb un centenar de persones o el concert antirepresiu celebrat en juny para recaptar diners per als companys i companyes multades per manifestar-se pacíficament a favor dels que no tenen veu que va resultar una onada de solidaritat de grups, col·laboradors i centenars de jóvens que amb el seu suport i assistència varen fer que recaptarem el suficient.
Com encapçale aquest article, la Plataforma Animalista a Villena amb els seus errors i els seus encerts han donat en tot moment un exemple que poc a poc es segueix en altres municipis propers que ens demanen recolzament i consell, però, quines han sigut les claus d'aquesta trajectòria?
En primer lloc estem acostumats a que la lluita pels drets dels animals, en molts casos no passa de l'ètica, el sentimentalisme, i apel·len a aquests valors per a vetllar per l'abolició d'abusos contra els animals no humans, habitualment amb escaus resultats.
Precisament ací radica una de les principals apostes de la PAV, ja que la lluita de la plataforma cert és que té com objectiu principal la denúncia dels abusos sobre els animals, però va acompanyada de forma irrenunciable a una lluita política i social pels drets dels treballadors i treballadores, pel medi ambient, els drets de la dona... i en definitiva la construcció d'una societat on posem l'economia al servei de les persones i no al revés. Prova d'això és que són pocs membres de la PAV que no militen en alguna formació política o almenys simpatitzen amb alguna.
Moltes vegades als moviments d'esquerra tendim a autoidentificar-nos amb una o altra marca, som sindicalistes, ecologistes, antimilitaristes o animalistes, com si el causant de les injustícies es pogués combatre amb un sol front i no fos un sistema d'organització polític i econòmic essencialment injust que condemna a haver de mantindre a una minoria poderosa per damunt dels interessos de la immensa majoria, ja siguem persones o animals no humans, és per això que un enemic global requereix una resposta alternativa global. Si be és cert que com dic, no lleva de poder treballar de forma més directa un front concret, ja siga una lluita sindical, institucional, social, o pels drets dels animals.
En segon lloc el treball de la Plataforma no sols ha sigut una lluita connectada amb els drets socials i arrelada amb el teixit associatiu, si no que mai ha refusat el debat sobre el paper de les institucions en matèria animalista, sent conscients i defenent que des d'elles és des d'on es poden fer les lleis i reglaments per a millorar les condicions de vida d'aquells amb qui compartim el nostre planeta. Prova d'això des de la no llicència de la plaça de bous aquestes festes o la prohibició d'instal·lar circs amb animals al terme municipal aprovat pel tripartit la passada legislatura
Per últim, el treball de la Plataforma Animalista s'ha desenvolupat sempre a consonància amb la ciutadania de Villena, almenys amb aquella que no ha rebutjat els nostres arguments i que no vol cap tradició per damunt la raó, que afortunadament és majoritària. La presència en actes públics, a la premsa, entrevistes, notícies, i al carrer per part de la nostra Plataforma ha sigut una constant de forma inesgotable. Sempre present als actes com la Mostra de Villena, la fira de nadal, etc...
En definitiva una lluita, la de la Plataforma, que ha fet que des del primer dia els que han defés l'abús sobre els més dèbils s'hagen de justificar amb els seus febles arguments, cosa que fins ara no havien de fer, senyal que ens hem organitzat, avant, perquè com va dir Rosa Luxemburg: “qui no és mou no sent les cadenes”.
