Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Memòria històrica
Alacant reconeix la figura de Miquel Grau
06/08/2015 Drets i Llibertats
Miquel Grau Miquel Grau

Trenta-huit anys després la ciutat d'Alacant ha recoengut oficialment, la figura de Miquel Grau, assassinat mentre penjava cartells convocant al Nou d'Octubre de 1977 a la ciutat d'Alacant.

En una sala plena de gom a gom, el proppassat 30 de juliol, en el primer ple ordinari celebrat a la capital de l'Alacantí, es va acordar concedir a Miquel Grau la Medalla d’Or de la ciutat amb l'aprovació del plenari, a petició del grup municipal de Compromís. Entre els present hi eren també els familiars de Miquel Grau que, amb la resta d’assistents, esclataren en un fort aplaudiment quan fou aprovada la moció per unanimitat dels regidors.

En les diferents intervencions, tant de l’equip de Govern com dels assistents, es va remarcar el caràcter feixista de l’atac i es va demanar un major reconeixement, com poguera ser la instal·lació d’una placa en el lloc on fou abatut o dedicar un carrer a la seua memòria. També es va proposar que la Generalitat Valenciana li concedira a títol pòstum una Alta Distinció. Cal no oblidar que moltes d’aquestes iniciatives havien sigut proposades en legislatures anteriors, però el Partit Popular (PP) les havia obstaculitzades sistemàticament, tot i que esta volta ha votat a favor.

Miquel Grau

Miquel Grau era militant del Moviment Comunista del País Valencià. Els dies previs a la Diada del 9 d’Octubre, isqué a encartellar la convocatòria de la que havia de ser la manifestació unitària més important de totes les forces antifranquistes. Mentre creuaven la plaça dels Estels, en un barri tradicionalment conservador d’Alacant, fou alcançat en el cap per un maó llençat des del terrat per Miguel Ángel Panadero Sandoval, vinculat a Fuerza Nueva.

Després d’estar 10 dies en coma, Miquel Grau va morir el 16 d’octubre de 1977. Tot i que una comitiva de vora deu mil persones es va aplegar per a l’ocasió, “no poguérem dir-li adéu” -com explica la cançó d’Al Tall- perquè la policia requisà el fèretre.

I, tot i que el seu assassí fou detingut i condemnat a presó, isqué pocs anys després en virtut d’una amnistia del Govern d’Adolfo Suárez.

De fet, fa un parell d’anys, el 2013, un diari d’àmbit estatal informava que Miguel Ángel Panadero estava exercint de procurador a la ciutat de València, i que, curiosament, la seua cosina s’havia casat amb José Fernández Cerrá, un dels tres condemnats pels assassinats dels advocats d’Atocha.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid