Avui fa 36 anys que va ser assassinat a Alacant, el jove Miquel Grau, de 20 anys i militant del Moviment Comunista del País Valencià. Grau es trobava el dia de l'agressió col·locant cartells, cridant a la manifestació reivindicativa quan van començar a llançar-los aigua i un test. Si bé, al principi no li van donar importància, però posteriorment una gran rajola va impactar en el cap de Grau, causant-li greus ferides que el van deixar en coma. Deu dies després va morir i la jornada següent en la ciutat d'Alacant es va celebrar el seu funeral, al que van assistir milers de persones que van omplir els carrers.
L'assassí, un militant de Fuerza Nueva, Miguel Ángel-Díaz Forner Sandoval. Avui procurador a València. Forner Sandoval forma part d'una família ben posicionada que va fer fortuna amb les concessions de l'administració franquista en el negoci de les gasolineres.
L'11 d'octubre ingressava en la presó d'Alacant després de lliurar-se voluntàriament i quasi un any després Migue Ángel Forner Sandoval era condemnat a dotze anys i un dia de reclusió menor com a autor d'un delicte consumat d'homicidi. L'ara procurador a València també va haver de realitzar una indemnització als familiars de Grau d'un milió i mig de pessetes (uns 9.000 €) i un altre mig milió (uns 3.000 €) pel cost de l'estada i operacions del mort durant la seua atenció sanitària. En 1979 el Tribunal Suprem confirmaria la decisió de l'Audiència Provincial d'Alacant després de desestimar un recurs de l'acusat.
Ahir, va ser recordat Miquel Grau en un homenatge organitzat pel Casal Popular Tio Cuc que va comptar amb l'actuació de Pep Gimeno “el Botifarra”.
El grup Al Tall, dedicà una de les seves cançons més emotives a la memòria de Miquel Grau. però també en memòria de tots els lluitadors morts per la llibertat.
A MIQUEL GRAU.
Per cridar: "Vull l'Estatut", ai!
A Miquel assassinaren;
açò passà en Alacant,
en Alacant el mataren.
Ja el porten a soterrar, ai!
l'acompanya tot el poble;
no poguérem dir-li adéu,
soledat de l'ai, ai, ai,
perquè el taüt ens furtaren.
Per guanyar la llibertat, ai!
quants germans tenen de caure!
Miquel Grau ja no està açí,
soledat de l'ai, ai, ai,
quan avui tots l'esperàvem.
