Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
La banalització televisiva del maltractament animal (II)
Laia Mateu, membre de l'Hora Violeta, l'Ateneu Llibertari de Reus i d'Arrel Laia Mateu, membre de l'Hora Violeta, l'Ateneu Llibertari de Reus i d'Arrel

Per si no n'hi havia prou amb totes aquestes manifestacions de tolerància i manca de denúncia cap al maltractament i dominació, en el capítol d'Algerri ens delecten amb la violació en directe d'una truja, “l'animal estrella de la zona”, tal com s'anomena al mateix programa. El presentador fa una parada a una granja de porcs, on surten a rebre'l el Cisco i el seu fill Mario. Aquests expliquen que just en aquell moment anaven a inseminar truges. “I tu també ho fas?” li pregunta en Quim al fill, menor d'edat. “Sí, és fàcil” respon aquest.

En la següent escena veiem unes fileres de femelles de porc estabulades -compartiments metàl·lics que immobilitzen els animals-, amb una marca de pintura blava a l'esquena. Ja de per si, l'imatge és horrible. Les dues fileres estan separades per un passadís llarg i estret, i degut als compartiments en els quals han de romandre les femelles, aquestes no poden moure's ni endavant ni enrere, mirant obligatòriament a la filera de davant seu, en la qual es troben altres femelles amb una vida i situació tan miserable com la seva. Segons paraules del mateix Cisco “Aquí hi ha les mares per inseminar. El mascle surt per aquesta porta, passa per aquí al mig del passadís i les femelles se'l van mirant. La femella que va de cel es queda immobilitzada amb les orelles dretes. Això és senyal que va de cel, que s'ha d'inseminar.”.

Caldria puntualitzar que les femelles es miren el mascle, si, però ho farien encara que no volguessin ja que no poden moure's. I que “vagi de cel” no vol dir que s'ha d'inseminar, com diu el granger, sinó que ell les pot inseminar per a que es quedin embarassades, i així vendre'n les cries o tenir noves truges per seguir inseminant en un futur.

Al primer tall d'imatge, es veu el Mario netejant la vulva de l'animal amb una tovalloleta. En cap moment es comenta o es pregunta perquè cal netejar les seves parts reproductives. Si els animals estan en un entorn natural, amb fang i aigua abundant, gespa, terra, espai per a córrer, i poden relacionar-se amb altres animals de la seva espècie, no necessiten que algú netegi les seves vagines, ja que elles poden tenir cura del seu cos i de la seva higiene (els porcs són uns animals molt nets, però com veiem en el cas de les granges com la que surt al programa, es veuen obligats a viure en condicions de misèria i enmig dels seus propis excrements). El presentador tampoc pregunta o convida a la reflexió sobre quina sensació deu tenir la porca mentre algú li magreja els seus genitals i ella ni tan sol pot girar el cap. Sinó que tots els comentaris són amables, fent broma amb que aquestes truges per inseminar estan buscant “jaleo”. En canvi, si que se li pregunta al menor quina sensació nota ell tocant els genitals de la femella. Totes les dones que hem anat a alguna revisió ginecològica sabem el poc agradable i estrany que resulta que algú ens toqui o ens introdueixi objectes artificials a la nostra vagina, i això tenint en compte que sabem perquè estem allí i hi hem anat voluntàriament.

Mentre es produeix aquesta escena, la cara de l'animal no apareix en cap moment, sinó que a la pantalla només ens enfoquen el cul i les potes del darrere. Però pot apreciar-se que l'animal intenta moure's.

En la següent escena la mateixa truja apareix amb una barra metàl·lica per sobre l'esquena, que no hem vist com li col·locaven, una especie d'anella que va enganxada als costats de la seva pròpia gàbia d'estabulació. Ara l'animal ja no pot moure's absolutament gens. El Mario li introdueix un catèter (tub estret i allargat) lubricat per la vagina. Mentrestant comenten seguint la tònica divertida del programa la llargada del penis del porc, i d'aquí la llargada d'aquell “penis artificial”.

Després es torna a produir un altre salt en la imatge, i ara, connectat al tub introduït dins la femella, hi ha una ampolla de plàstic que conté esperma de porc. No es produeix cap tipus de comentari respecte al que hi ha a l'ampolla o quins mecanismes s'utilitzen per a obtenir l'esperma. Després, amb l'ampolla de plàstic ja treta (tampoc s'ha vist el moment en que l'han tret) el Mario comença a donar tombs cap a la dreta amb el catèter que surt de la vagina de l'animal. El Cisco i el presentador fan broma amb el comentari del primer de que allò és per a donar-li més “gustirrinin”. En realitat, el que el Mario està fent és acabar de buidar l'esperma que queda al tub. En cap moment durant tot aquest procés ha sortit a càmera la cara de la truja.

El que s'acaba de produir, i que han vist centenars d'espectadors, és una violació. Una violació d'una femella (com en la majoria de casos de les violacions que pateixen els éssers humans, les víctimes també femelles). El programa El Foraster tampoc fa cap tipus de pregunta en relació a cada quan aquestes femelles són embarassades artificialment, o quina serà la vida -curtíssima vida- dels porquets que tindrà, els quals li seran robats al cap de pocs mesos de vida. S'obvia de manera intencionada tot el procés previ i el posterior d'aquella inseminació de truges. Tampoc es fa cap tipus de comentari respecte al minúscul espai on estan encabits els animal.

Seguint amb la línia del programa, durant el monòleg s'incorporen els comentaris del Mario que han fet gràcia al presentador, i s'agafa aquella lamentable situació d'explotació per a fer-ne humor i banalitzar-lo. Posant una punteta del dit dins la delicada línia d'on comença el masclisme, arribant a dir com a gràcia “Ciscu, jo no m'hi vull posar amb la vocació d'en Mario, però explica-li ve d'on vénen els nens. Perquè en Mario d'aquí quatre o cinc anys coneixerà una noia, se l'emportarà a sopar, i si després volen “jaleo”, en Mario traurà un catèter de cinquanta centímetres, la toallita, i vinga ale ale ale!!” Movent la mà i el braç endavant i endarrere. En el cap de qualsevol pot aparèixer, evidentment, la imatge d'un home introduint amb força un pal llarg dins la vagina d'una dona.

Si volem analitzar més capítols només cal que anem seguint els programes, on apareixen com a part de l'escenari i del desenfadat muntatge de la serie, uns cavalls salvatges obligats a ser domats o un porc senglar tancat des de fa anys, tot sol, en un pati mig en runes.

Aquests són alguns dels exemples de la tolerància d'aquest programa, i la normalització que aquesta i la majoria de cadenes de televisió fan de situacions de maltractament animal i de manca d'ètica i de dominació absoluta a la qual moltes persones sotmeten altres éssers vius. És cert que aquests situacions no les produeix el programa i també és cert que, desgraciadament, formen part de la “normalitat”, de la vida, del nostre dia a dia, i de les conductes que tenim els humans, la visió possessiva i la dominació injusta que exercim sobre els animals no humans. Però el programa si que hauria de ser responsable de si inclou o no aquest tipus de situacions, tenint en compte el format del mateix: innocent, desenfadat, proper i còmic.

Aquest tipus de realitats d'animals salvatges tancats en un zoo particular, una gossa sotmesa a base de descàrregues elèctriques, cérvols assassinats per diversió, o trujes a les quals s'embarassa per a produir més animals als que embarassar o portar a l'escorxador, no és ètic ensenyar-les i explicar-les amb acudits, buscant-ne una part còmica que, en opinió meva, no existeix. Si es mostren ha de ser sempre a través d'un humor negre, satíric i de denúncia, que per a res és el perfil d'aquest programa. O bé, amb algun tipus d'explicació seriosa, realista i de consideració, buscant, com a mínim, una reflexió objectiva en l'espectador.

No hauríem de tolerar que programes de televisió com aquest, que a més intenten ser correctes, educats i divulgatius, normalitzin, facin broma i rebaixin la gravetat de situacions gens acceptables o, com a mínim, prou qüestionables èticament. Sembla que TV3, en aquest cas, no sigui conscient que transmet uns valors.

Volem una televisió pública i de qualitat, on la informació sigui objectiva i no manipulada, on prevalgui la ètica i el respecte. No volem programes que fomentin, i ni tan sols siguin susceptibles de fomentar, el racisme o el sexisme. Però tampoc que fomentin o banalitzin el maltracte i l'explotació animal.

 

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid