Unes 750 persones s'han manifestat aquest diumenge contra la privatització del del Far de Portocolom que té oberta l’Autoritat Portuària de Balears. La marxa organitzada pel col·lectiu Salvem Portocolom comptava amb el suport d'altres col·lectius com l'Ateneu de Felanitx, Bloc per Felanitx, la Federació d'Associacions de Veïns de Felanitx, el GOB, PSIB-PSOE i Terraferida.
El GOB considera que és imprescindible que l’Autoritat Portuària de Balears faci un pla d’ordenació dels fars acordar solucions per al manteniment del fars més compromeses amb els seus valors patrimonials, mitjançant l’establiment de criteris raonats, públics i transparents. En aquesta línia, l'entitat ecologista farà arribar una carta a l'Autoritat Portuària exposant els arguments i emplaçant-lo a una reunió per saber l’estat actual de la tramitación administrativa dels processos de privatització oberts i exigint l’adopció de criteris d’interès general, per sobre de l’explotació privada d’un bé públic motivada per un interès puramente lucratiu.
El Far més emblemàtic
El far és l’edifici més emblemàtic del paisatge urbà i marítim de Portocolom. Es tracta d’un edifici de gran bellesa situat a un punt clau del port, sa punta de ses Crestes. El seu valor patrimonial, arquitectònic, cultural i natural està molt per damunt de càlculs monetaris. Hi ha coses que no tenen preu. Després de 152 anys d’història, el far és un símbol fixat a la retina de residents, estiuejants i visitants de Portocolom. El nom i la imatge de Portocolom van lligats al seu far. Des de molts de llocs del poble es veu el far i aquesta és la fotografia que no es pot alterar.
La tecnologia ha transformat l’ofici de faroler i els fars s’encenen i s’apaguen mitjançant sistemes automàtics. El far de Portocolom, emperò, és alguna cosa més que un instrument d’orientació i seguretat nàutiques. Molt més. Per això no és admissible que es privatitzi i es converteixi en un hotel per uns pocs privilegiats.
El far de Portocolom està en bon estat de conservació i actualment està habitat per una família de farolers, que s’encarrega del seu manteniment i també d’altres fars. Si en el futur ja no ha de ser així, aprofitem l’avinentesa per avançar (no per retrocedir) i fer-lo encara més públic: de públic restringit a públic obert i en lloc de tenir-lo enfora el podrem veure i sentir de més a prop. "Les administracions gairebé mai pensen en els habitants del port, sovint només venen per privatitzar, fer concessions i recaptar doblers que se’n van i no tornen. L’Autoritat Portuària té molts de recursos, si en necessita més que gestioni millor el seu pressupost, però que no entregui el far al millor postor" afegeix el comunicat del GOB.
Els valors patrimonials dels fars
Els fars ocupen llocs privilegiats, que solen ser hostils, agrestes i verges. Molts dels nostres fars s’inclouen dins espais naturals protegits pels seus valors naturalístics i paisatgístics. Per exemple, els fars de Llebeig a sa Dragonera, n’Enciola a Cabrera, Penjats i D’en Pou entre Eivissa i Formentera, o Favàritx a Menorca s’inclouen dins els Parcs Naturals i el Parc Nacional de les nostres illes.
Hi ha molts d’altres fars situats a llocs fràgils: llocs d’interès comunitari, zones d’especial protecció per a les aus, àrees naturals d’especial interès natural, etc. Per l’altre extrem, també hi ha fars integrats als nuclis urbans, que tenen vocació d’ús públic, museístic i educatiu: Botafoc, Ciutadella, Portopí, Cova Blanca, Porto Colom, Capdepera, Sóller…
