Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Euskal Herria
80.000 persones es manifesten a Bilbo per l'alliberament del presoners bascos

Els familiars van repetir de nou que els presoners emprenguin el camí de tornada a les seves llars i que, per aconseguir-ho, és important la participació activa de tothom

11/01/2015 Internacional
Unes 80.000 persones segons el recompte de GARA es van reunir ahir al centre de Bilbo per reivindicar el respecte dels drets humans i el final de la dispersió, responent a la convocatòria de Sare. Entorn de les 19.00, després d'hora i deu minuts de doble manifestació, els qui col·lapsaven l'entorn de Zabalburu i les dues principals artèries que conflueixen a la plaça, van començar a agitar els petits senyals lluminosos que s'havien distribuït entre els assistents, al costat d'unes bandes lluminoses que conformaven la paraula "Now", a les quals es van sumar espontàniament centenars de mòbils.

Era la mostra gràfica que la suma de voluntats, la mateixa que va fer possible el naixement de Sare, pot ser definitiva per aconseguir que es respectin els drets humans dels presoners dispersats per desenes de presons espanyoles i franceses, i dels seus familiars. "Contagiem-nos d'una idea: acabar amb la dispersió és possible", va sentenciar Fermin Muguruza que, al costat de Saroi Jauregi, s'havien encarregat de dirigir l'acte final, subratllant la importància de treballar en xarxa.

"Una xarxa ciutadana que conjumini sensibilitats diverses, que vagi més enllà de sigles i objectius polítics concrets", va assenyalar el músic irundarra, que va encoratjar a teixir voluntats i aprofundir en l'esperit de Sare: l'acord i no la confrontació.

La mobilització d'ahir va ser un repte però, com es va encarregar de recordar Jauregi, el següent al que s'enfronten els sarekides és distribuir els 500.000 llibres que expliquen la realitat de l'actual política penitenciària per tot el món, partint dels pobles i barris de cadascuna de les persones disposades a implicar-se en aquesta batalla. Va tornar a repetir que en aquesta labor és fonamental la implicació de tots, el mateix que per acabar amb la dispersió.

Darrere dels familiars es van situar dues grans pancartes amb els lemes ''Etxera'' i "Amnistia". Al pas de la marxa, al costat de la plaça Circular, diverses persones es van concentrar amb una pancarta en memòria de les tres militants del PKK mortes fa dos anys a París.

Paraula per als familiars

En l'acte final desenvolupat des de l'escenari de Zabalburu, des de Sare es va donar veu a dos familiars que -en euskara, francès i castellà- van tornar a reclamar davant desenes de milers de persones reunides en Bilbo la fi de l'actual política penitenciària dels estats.

Maite Mangado va incidir en els milers de quilòmetres que es veuen obligats a cobrir per estar amb els seus fills, pares o oncles i va subratllar que, "per llei, als presos bascos els correspon estar a Euskal Herria. Per humanitat, els correspon viure al costat dels seus sers estimats. En honor de la pau, els correspon estar prop de tota la ciutadania basca. Ara".

Hegoa "Arakama va destacar el "càstig" que suporten i com són víctimes de la injustícia i de la venjança. Va emfatitzar que la vulneració de drets dels seus familiars va "en contra de la pau". Per tot això, va repetir que és necessari que els presos emprenguin el camí de tornada a les seves llars i que, per aconseguir-ho, per superar a la dispersió, és important la participació activa de tots, convidant a sumar-se a la lluita.

Valora
Rànquings
  1. La campanya per convertir Via Laietana 43 en un espai de memòria compleix cinc anys de mobilitzacions
  2. 45 anys del 'Som una Nació': 100.000 persones van omplir el Camp Nou en defensa dels Països Catalans
  3. «El número de clients que té “la Caixa” a Catalunya és minso en relació al de l’estat espanyol»
  4. Cinquanta anys després de la mort de mossèn Armengou, Reeixida, l’Ajuntament de Berga, el Casal Panxo i l’ANC homenatjaran la seva figura
  5. Sis mesos després, el cas de les Festes de Tardor torna al carrer: nova concentració per exigir responsabilitats polítiques
  6. 13 anys sense en Toni Lecha
  7. Josep Termes rebutja identificar nacionalisme i burgesia en una entrevista a Canigó de 1975
  8. Vic acull la cinquena presentació de "La revolució pendent" amb una exposició sobre la memòria combativa i la confrontació
  9. La Crida LGTBI convoca una nova mobilització per un 28J «anticapitalista, de classe, feminista, antiracista i en català»
  10. Testimoni llegit per Ignasi Doñate i Sanglas davant l’edifici de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid