El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) ha publicat aquest dimarts l'ordre per la qual s'accepta al Registre de Fundacions l'anomenada Fundación Blas Piñar, que teòricament hauria d'estar dedicada a "l'estudi i la investigació del pensament i l'obra religiosa, política i jurídica" d'aquesta icona de l'extrema dreta espanyola. El líder feixista Blas Piñar va morir el passat mes de gener.
La notícia l'ofereix avui el diari ARA, que afirma que aquesta fundació, amb seu a Madrid i amb una dotació inicial de 30.000€, està presidida pel fill de l'ultradretà, Blas Piñar Gutiérrez. En aquesta línia sanguínia, els seus set fills restants ocupen la resta de càrrecs del patronat de l'entitat. La fundació recull que es tracta del cap de l'extinta Fuerza Nueva, i que està "inspirada en els ideals de Déu, Pàtria i Justícia".
Líder del grup va sembrar el terror amb pallisses i atemptats
Fuerza Nueva, malgrat ser un partit legalitzat pel sistema jurídic espanyol, va actuar durant dues dècades com a vertader grup terrorista, especialment des de les seves joventuts, Fuerza Joven (FJ), que va participar en incomptables agressions i assassinats, atacs amb explosius i incendis, i va terrortizar la militància democràtica i laïca que maldava per un canvi produnt durant l'anomenada Transició.
Entre els actes terroristes en què van participar orgànicament membres de Fuerza Nueva (FN) i Fuerza Joven (FJ) cal destacar, com a més pròxima, el segrest i assassinat de dues persones a Mataró (El Maresme) el 20 de novembre de 1980 per membres de Fuerza Joven (FJ), però també un seguit d'atemptats com el de l'explosió contra la revista Papus Barcelona, o bé els assassinats dels periodistes en el crim d'Atocha
El grup encapçalat per Blas Piñar va portar a terme una autèntica estratègia del terror: Tal i com indica el repotatge "Blas Piñar i Fuerza Nueva, passat i present" del digital La Veu del Paí Valencià, el gener de 1982 es va desmantellar una banda d'ultradreta conformada per membres de Fuerza Nueva i Fuerza Joven, als quals se'ls va acusar d'haver incendiat amb gasolina les seus de CCOO del Metall i d'UGT a Sevilla, la de CCOO en Camamilla (Huelva) i els vehicles de dos regidors de l'Ajuntament de Villaverde del Rio (Sevilla). A més d'intervenir-los a diversos dels seus membres pistoles i cartutxos de Goma 2. Alesores, el governador civil de Sevilla, José María Sanz Pastor, no van dubtar a qualificar els membres de FN detinguts de terroristes. “He de manifestar la meua sorpresa pel fet que un partit que, gràcies a la Constitució i a les llibertats que aquesta consagra, pot acudir a les eleccions, tinga en el seu si, sense haver-les expulsat, persones que participen en accions terroristes”.
