x Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Fonament d'una Assemblea Popular, avui

Escrit publicat al diari AVUI el 11/11/1977 de Lluís M. Xirinacs, a la secció "Al servei d'aquest poble"

29/07/2014 El fil roig

Ahir parlava dels punts que podien esdevenir els programàtics de l'assemblea transformada. El primer tema de l'ordre del dia de la sessió del dia 27 diu: «Fonaments programàtics». I avui m'agradaria parlar d'aquests fonaments.

En sembla que ens cal el mínim de programa possible, perquè no es tracta de fer un nou partit encobert, sinó un ample moviment popular català. En el país hi un ha noranta per cent de persones que no militen en cap partit. Quin partit no desitjaria fer seguir el màxim nombre d'aquest noranta per cent cap als seus plantejaments programàtics? Després de quaranta anys de privació de la democràcia, els partits, ben legítimament, estan frisosos d'eixamplar llur base popular. D'ací a l'intent d'abassegar els moviments populars només hi ha un pas. Cal que tots, partits i poble en general, fem un esforç per no convertir l'assemblea popular en corretja de transmissió d'uns partits o altres.

Però cal que aquests assemblees no siguin, com a tals, enemigues dels partits. La missió de les assemblees és tractar dels problemes concrets, de menor o major extensió territorial. La missió dels partits és estudiar teòricament el model de societat adequat, a partir dels problemes concrets viscuts pel poble, i programar tècnicament la forma política de portar a la pràctica el model triat, per mitjà del poder de l'Estat. Un militant d'un partit té les dues missions, no pot dimitir de cap de les dues. Però cadascuna en el seu lloc. Fer servir les assemblees populars de tribunes de propaganda dels partits és inadequat i roba temps a la missió que els és pròpia.

Si en les assemblees hi ha representants directes dels partits, aquests representants, en les seves intervencions, forçosament han de parlar de les opinions de teoria política de llur partit. Si els militants representen grups de base, hauran filtrat llurs teories polítiques a través dels problemes concrets d'aquests grups. Això darrer no obstaculitza la missió de tractar de problemes concrets que tenen les assemblees. Al contrari, enriqueix aquesta missió.

Si en qualsevol societat democràtica sempre trobem un alt tant per cent de població que no vol militar en partits, això no és degut fonamentalment a immaduresa de la població. Es que, al costat de la feina teòrico-política, hi ha la feina de la intel·ligència espontània del poble, que és la base de la història i fa font de tot poder. I no solament els partits han d'ensenyar a les masses la teoria i la política, sinó que les masses tenen la missió de manifestar als partits, amb el màxim de puresa, el component de praxi espontània que jau sota de tot moviment històric, praxi que dicta sobre la teoria i sobre la política.

El fonament de l'assemblea popular és la praxi espontània del poble, sense programes previs i oberta a la influència de tots els programes que la respectin. I com que ara la major part del poble no és pas revolucionària, sinó més aviat conservadora, cal una assemblea políticament neutral, que permeti l'acolliment del poble tal com és i que permeti també que, amb suavitat, pugui tornar a posar-se en marxa cap endavant, deslliurada de l'ofec de quaranta anys.

Valora
Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
Introdueix les teves dades si vols rebre el butlletí
(cc) 2006 - 2017 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid