Entre els mitjans de comunicació que s’han sumat a aquesta croada contra el nou mitjà hi ha destacat El Mundo, que avui incloïa en portada el titular “Mas adjudica el primer canal temàtic independentista”. A la notícia, el gruix del text es dedica a explicar que una bona part de la graella es dedicarà a cobrir les activitats de l’Assemblea Nacional Catalana: fins a quatre vegades es repeteix aquesta informació. En canvi, els motius dels consellers del PSC i el PP per oposar-se a l’arrendament de les freqüències ja queden més desdibuixats. Més enllà de motius burocràtics –com la qualificació de la majoria necessària o la precipitació de la decisió- només al darrer paràgraf s’esmenta que les llicències de Canal Català eren locals i no autonòmiques, i per tant tenen limitacions a l’hora d’encadenar la mateixa programació.
Però darrere les possibles irregularitats que s’hagin pogut permetre en aquest cas el que hi ha és l’absolut desgavell en que es troba la concessió de freqüències de TDT a l’Estat espanyol i dels que s’hi beneficien la gran majoria d’empreses mediàtiques. Entre elles, per exemple, Unidad Editorial, editora d’El Mundo.
Aquesta empresa va fer-se amb quatre canals de TDT d’àmbit estatal el 2006 amb la intenció de crear els seus propis productes audiovisuals, com Veo7 o Marca TV. Anys després tots han desaparegut i l’empresa cobra fins a cinc milions d’euros anuals pel lloguer de cadascun dels canals, dos a les multinacionals Discovery i AXN, un altre a 13TV i el quart a una telebotiga propietat d’El Corte Inglés. Un opció possible gràcies a una modificació legal de 2010 que permet l’arrendament d’un espai radioelèctric públic obtingut de forma gratuïta.
Però per si això fos poc, el desembre del 2012 el Tribunal Suprem espanyol va declarar nul l’acord del Consell de Ministres que concedia les actuals llicències de TDT. Més de dos anys després la sentència encara no s’ha executat, tot i l’ordre del mateix tribunal del passat desembre exigint el tancament immediat de nou canals, inclosos dos d’Unidad Editorial. Per ara, tant l’executiu espanyol com les principals empreses mediàtiques continuen en la seva acció de desobediència i només l’editora d’El Mundo ha avançat que el 30 d’abril tornarà una de les dues llicències que li reclamen, coincidint amb la rescissió del contracte de lloguer amb AXN, degut a les pèrdues registrades per la cadena.
Al País Valencià també
Però el mercadeig d’Unidad Editorial amb les seves freqüències televisives no es limita a les d’àmbit estatal. El Govern valencià presidit per Francisco Camps va concedir a aquesta empresa algunes freqüències d’àmbit local.
Aquestes llicències contenien obligacions com emetre el 25% de la programació en valencià i un 20% de contingut local, condicions que Unidad Editorial mai va respectar, encadenant els seus continguts directament de Veo7 produïts des de Madrid fins al tancament d’aquell canal i el lloguer de la freqüència a una telebotiga.
També aquestes freqüències van ser anul·lades judicialment el setembre del 2012. Gairebé dos anys després, però, la sentència segueix sense ser aplicada i Unidad Editorial continua fent caixa amb el seu arrendament.
