Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
El dia de la marmota

Efectes de la (i)lògica capitalista en la violència de gènere

13/04/2014 Encarna Canet
Encarna Canet Benavent, Militant de l'MDT i la CUP d'Almàssera Encarna Canet Benavent, Militant de l'MDT i la CUP d'Almàssera

Una vegada més i com tantes altres, hem sentit parlar als governants espanyols de la necessitat de que les dones víctimes de violència denuncien, de la necessitat de protocols d’actuació i de la coordinació de les professionals. Una vegada més com cada vegada que hi ha noves víctimes mortals han eixit a fer-se la foto i fins i tot s’han “reunit” alguns ministres. Aquesta història que sembla el dia de la marmota1 sense final ens te ja avorrides, sobre tot quan insulten la nostra intel·ligència repetidament.

Vos preocupa que les dones víctimes de violència de gènere no denuncien i segons la vostra manera hipòcrita de procedir “sense denuncia no es pot fer res”. No s’heu preguntat en cap moment quines conseqüències tenen per a les dones les retallades en prestacions socials , les privatitzacions i/o eliminació de recursos d'atenció, i l'eliminació de drets bàsics fonamentals que esteu portant endavant?

En un moment en el qual els poders financers i polítics han trobat la "sortida " a la crisi del capital espoliant els recursos públics, i en el que vosaltres des de la gestió de l'Estat heu aplicat les receptes que us han manat des d’ aquest poder, deixant-nos sense l’ incipient " Estat de Benestar ", ens demaneu que denunciem perquè tot es resoldrà.

Per això un dels reptes en aquest moment és fer visible l’impacte que l’espoli dels recursos en sanitat , educació , ocupació ... te sobre la violència de gènere i fer palés com les retallades en igualtat i en violència de gènere contribueixen al manteniment i augment de la violència estructural contra les dones .

Es pregunteu perquè les dones no denuncien?. Caldria que es preguntareu quines son les expectatives que tenen desprès de la denuncia quan el poquet que s’havia construït en aquest camp ara ho esteu desmuntant. Són les vostres polítiques privatitzadores i neoliberals, que esteu aplicant als recursos socials d'atenció als més necessitats, la principal causa de la desaparició d'alguns recursos (ERO’s, retallades pressupostàries, etc ) i les responsables de que les dones víctimes de violència, en molts casos, no rebin l’atenció necessària, deixant-les en situació d’indefensió.

Es produeix doncs una doble penalització cap a les víctimes de violència de gènere per part del sistema heteropatriarcal: per ser violentades i per ser (en molts casos) ciutadanes sense recursos. Es perpetua així la violència estructural contra les dones per raons de caire politico-econòmiques.

Malgrat l’evidència que calen recursos econòmics, professionals i materials per garantir els drets de les dones i d’altres col·lectius com LGTBI, el que està passant actualment es just el contrari i no es respon a les demandes reals, per molts protocols de paper que redacteu.

Quan en pitjor situació ens trobem la classe treballadora, vosaltres massacreu els serveis socials, la sanitat, l’ensenyament i l’ocupació, i es molt difícil que aquestes expectatives donen ànims a cap dona per a plantejar-se una situació de ruptura i denuncia.

 

Els recursos creats amb diners de totes i tots s’estan “externalitzant”, també els dedicats a la població més vulnerable: menors, família, persones amb discapacitat, centres residencials per a gent gran, atenció a la dependència, adopcions, atenció a víctimes de violència de gènere...

La privatització dels recursos i la reducció de personal en l' àmbit de l'atenció a víctimes de violència de gènere te conseqüències nefastes per a les dones, atès que l’atenció que requereixen s’ha de produir en un context de relació interpersonal entre la professional i ella. No es tracta d’una simple atenció informativa , sinó d’una intervenció que requereix implicació, empatia i confiança... i aquest vincle no es pot establir amb contractes temporals de professionals, subvencions anuals als recursos, precarietat laboral... Vàreu tractat aquest tema en la reunió de ministres del dia de la marmota?

Si voleu que les dones denuncien i es posen en marxa tots eixos protocols que tant us agraden cal prioritzar i fer forta la base de tot açò: els serveis socials, les professionals especialitzades, els recursos públics...tot el contrari del que esteu fent amb la reforma de la llei de l’administració local.

Les dades son clares: les denuncies estan minvant i ho diu l'últim Informe Anual del 2012 de l'Observatori de la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial, on apareix que des de l’any 2008 han caigut un 10% el número de denúncies. I sense denuncies no podeu eixir als telenotícies a donar xifres i estadístiques.

I amb tot açò esteu donant via lliure als femicidis, al desequilibri entre gèneres, a la desestructuració social... Però d’ací uns mesos tornareu a preocupar-vos pel tema de nou.

 

                                                      _________________________________

1 Fa referencia a la comèdia cinematogràfica “Atrapat en el temps”, però coneguda popularment com el dia de la marmota.

 

Valora
Rànquings
  1. Fa 15 anys que ens va deixar Lluís Maria Xirinacs
  2. Què ha après l’independentisme de l’Operació Garzón?
  3. La tenista Paula Badosa demana disculpes per dir que el català no és una llengua
  4. Si els fills de puta volessin...
  5. Guanyem Girona lamenta que es deixin al calaix una tercera part dels diners del programa Aixequem Persianes
  6. Tomàs Sayes: "Ens pot la frustració i la sensació de derrota i no som capaces de veure més enllà i valorar els èxits que hem aconseguit. L’Estat si que ho té present i per això continua amb l’ofensiva"
  7. Arruix Borbons-Recuperem Marivent convoquen el 239è Cant dels Ocells davant del Palau
  8. "Háblame en español" Agressió lingüística acaba amb la política discriminatòria d'una empresa a València
  9. Èxit de la mobilització Ponts per la Independència que fins demà es realitza a diverses carreteres del país
  10. Rosalia 92
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid