En la seva intervenció a finals del anys setanta, el que fou Conseller de Governació i de Seguretat Ciutadana del Govern del lehendakari José Antonio Aguirre durant la Guerra, membre del PNB a l'exili i posteriorment fundador d'Herri Batasuna, va establir les que serien les "Quatre etapes per a la independència" en el País Basc (i que el veterà abertzale també va fer extensives a Irlanda i els Països Catalans):
"Hi ha 4 etapes cap a la independència:
1.- Una colla de criminals, de terroristes, de bojos que cal exterminar.
2.- Un moviment independentista que cal vèncer i escanyar.
3.- Cal cercar un interlocutor vàlid.
4.- Passeu Honorable Ambaixador (d'Euskal Herria, d'Irlanda, dels Països Catalans...) el president o el rei us espera."
La primera etapa correspondria als anys del franquisme i tardofranquisme, en què l'independentisme basc va ser perseguit amb tota la maquinària de guerra de l'Estat espanyol. La segona correspondria als anys de consolidació de la reforma i el govern del PSOE (anys en què Monzón mor), en què l'estratègia de guerra implicaria tots els recursos d'aliances internacionals, guerra bruta, mediàtica i ideològica. Una tercera, la de la interlocució, es podria situar entre les Converses d'Alger (1989) i el moment actual. El quart estadi, a punt de fregar la independència nacional, seria el més pròxim a l'actualitat, en un moment de ruptura amb l'administració espanyola i la dominació política i militar del País Basc.
Telesforo Monzón va afegir després:
"Vostès, jutjaran en quina de les quatre etapes ens trobem. Però passa una cosa: els pobles opressors sempre arriben tard a l'estació. Arriben amb la maleta de l'autonomia, de l'estatut, a l'estació, quan el tren de la independència ja ha sortir."
Una conclusió profètica tant pel que fa al procés d'alliberament basc com en el cas català.
Autodeterminació i independència
En una altra entrevista, com si hagués intuït els esdeveniments, Monzón establia el Dret a l'autodeterminació com via democràtica a la sobirania:
"Quan jo dic per exemple que sóc independentista no cal confondre les coses. Estic convençut que perquè la guerra s'aturi no és condició indispensable que es doni la independència! Compte que no cal confondre això! Repeteixo que sóc independentista i jo crec que el poble basc votarà la independència algun dia. Crec que per l'autodeterminació nostre poble anirà a la independència. Però perquè avui deixin de parlar les armes, la independència no és condició «sine qua non». Sí que ho és l'autodeterminació, la sobirania del poble. Després, usant aquesta autodeterminació el poble dirà el que vol i jo confio que triarà la independència, però no cal confondre les dues coses: autodeterminació i independència."
Monzón i la Constitució espanyola
Amb la mateixa fermesa i lucidesa Telesforo Monzón (de la mateixa manera que Xirinacs i el Comitè Català contra la Constitució espanyola) va oposar-se a la nova conjuntura de negacions que suposava la Constitució:
"El que jo dic és que, si jo amb la meva mentalitat passés per aquests articles, hauria de considerar totalment un traïdor. Un traïdor a mi mateix i a tot el que he après dins del Partit Nacionalista Basc (a l'exili). Què ens van ensenyar? Que no som espanyols ni francesos i que Euskadi és la pàtria dels bascos, una pàtria que va des del Adour fins a l'Ebre I com hem d'acceptar ara aquests primers articles d'aquesta Constitució que Euskadi ha rebutjat, després de tants anys de suor i de sang. Jo no puc acceptar una Constitució que m'obliga a ser traïdor."
En defensa de la llengua basca
Aquesta oposició a la Constitució espanyola es plantejava per molts motius, però la defensa de l'euskera se situava, per a Monzón, com una columna vertebral de la confrontació amb un Estat espanyol que plantejava l'aniquilació nacional dels bascos:
"Aquí està també el assumpte de l'euskara. Són articles atemptatoris contra el més elemental. No es tracta que em deixin parlar en euskara de 9 a 10 o que ho pugui fer a la cuina o al saló. Perquè, ¿qui és la Constitució espanyola per dir a un poble de quina hora a quina hora podrà parlar euskara i en quin lloc de la cuina o del saló podrà fer-ho? Qui podria aguantar això?
Si els francesos parlen en francès, els espanyols parlen en espanyol, les caderneres parlen en el llenguatge dels ocells i els gats parlen en els dels gats, per què els bascos no han de poder parlar en euskera? Però a qui demanen permís les caderneres per parlar en el seu llenguatge?
Un senyoràs que arriba amb la seva cadena i el seu puro a Abalzisaueta no té obligació d'aprendre euskera, però al pastor del poble d'Aralar que camina amb el seu gosset, la Constitució l'obliga a aprendre castellà. A ell i al seu gos."
