Enric Roig i Antoni Herce els dos ex-presidents de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) condemnats per crear una trama per malversar fins a 2,7 milions d’euros de l’empresa pública que han passat a tercer grau penitenciari –només hauran d’acudir a presó a dormir de dilluns a dijous, mesura que encara podria esdevenir més laxa posteriorment- 48 dies després del seu empresonament. Gordó va ser preguntat sobre aquest tema a l’entrevista que va concedir ahir al matí a El Món a RAC1. Aquest tema va ser el que va obrir l’entrevista i s’hi va dedicar gairebé cinc minuts, pel que es pot pensar que el periodista el considerava de primera importància. Potser per això sorprèn més que no utilitzés la possibilitat de repreguntar per evitar que Gordó pogués utilitzar les xifres de forma esbiaixada.
Fins a tres vegades va repetir el conseller que durant l’any passat van concedir-se 2.000 tercers graus a Catalunya per tal de justificar que aquesta era una mesura totalment habitual dins els sistema penitenciari. Però cap de les tres vegades va ser aprofitada per preguntar-li quants d’aquests 2.000 es concedeixen amb un 2,9% de la pena complerta, que és la xifra que resulta de dividir els 48 dies de presó pels quatre anys i mig de condemna.
Saber quants règims de tercer grau es s’aproven anualment Catalunya, de fet, no aporta res a l’anàlisi de l’actual cas, si aquesta xifra no s’acompanya del percentatge de pena complerta en el moment de ser concedit ni es pot comparar amb el número d’aquestes mesures rebutjades i els seus motius, el que permetria saber si Roig i Herce han estat tractats de forma especialment benvolent.
Els juristes penals consultats per Mèdia.cat asseguren que aquesta celeritat en la concessió del tercer grau és totalment insòlita, sense que per això deixi de ser legal.
L’altra xifra que Gordó va eludir durant l’entrevista correspon al pagament de la responsabilitat civil de la pena, un element que es té molt a l’hora de concedir qualsevol tipus de benefici penitenciari. Si bé és cert –com recorda el conseller- que el simple acord per tal de pagar les quantitats és suficient, cal recordar que en el cas dels delictes econòmics no hi ha cap altre dany a banda dels diners defraudats, pel que si el fet de retornar els diners equivalgués a esquivar la pena hi hauria un clar frau en la llei. A més, en aquest cas, no sols s’ha pagat menys de la quarta part de la quantitat defraudada, sinó que aquesta no s’ha fet voluntàriament i han estat necessàries les actuacions judicials de FGC. L’empresa ja ha calculat que només en podrà recuperar la meitat. Punts importants, ja que podrien posar en dubte el penediment necessari per accedir al tercer grau.
Finalment, la tercera xifra que no va donar Gordó, i això que en aquest cas sí que va ser preguntat explícitament, és quants condemnats per delictes econòmics compleixen efectivament les seves penes. Durant l’entrevista arriba a sentir-se unes declaracions del jutge espanyol Javier Gómez Bermúdez on es critica la poca contundència en el càstig d’aquest tipus de delictes a Catalunya, posant l’exemple de l’ús del tercer grau com a mesura per esquivar les sentències judicials. En aquest punt el conseller es limita a “respectar el que pensi cadascú” sense donar cap altra explicació i, el periodista, passant al següent tema.
Aquest article ha estat possible gràcies als comentaris i enllaços aportats per dos lectors a les xarxes socials. Moltes gràcies.
