En aquest sentit el portaveu de la candidatura independentista, Jordi Navarro, va assegurar que Puigdemont “o bé no coneix la ciutat o bé està molt allunyat de la realitat”, en resposta al cofoisme de l'alcalde.
La CUP va criticar els elements de continuïtat entre els antics governs del PSC i l’equip de Puigdemont, i va lamentar que s’estigui consolidant una “Girona de dues velocitats” que condemna a l’oblit els sectors populars i els barris perifèrics.
Model propi de ciutat i de gestió
En aquest balanç de la CUP de Girona dels dos primers anys de mandat a l’Ajuntament s’ha valorat l’acció de govern de CiU al capdavant de l’Ajuntament i les aportacions de la CUP durant aquests dos anys, i també s’han esbossat les principals línies de treball previstes per la formació de cares a la resta del mandat. En aquesta roda de premsa hi van participar els tres regidors de la formació al consistori gironí, Jordi Navarro, Anna Pujolàs i Carles Bonaventura.
Navarro també va destacar l’existència d’importants “línies de continuïtat entre els anteriors governs del PSC i l’actual”, i va recordar que tot algunes diferències de matís, “tant CiU com PSC comparteixen en gran mesura la manera de veure la ciutat i fer-hi política”. Els tres electes per la CUP va reivindicar també un model propi de ciutat i de gestió, diferenciat del d’aquests dos partits, en què la població gironina “es reapropiï de la institució municipal per construir una ciutat realment justa i equilibrada, des dels principis de la implicació ciutadana, l’ètica i la cooperació”.
El Punt es fa ressò d'aquesta roda de premsa destacant que la regidora de la formació, Anna Pujolàs, va denunciar la política d'aparador del govern de CiU, i va posar d'exemple el pla de polítiques de dones. També destaca que Carles Bonaventura, que també és membre de RCat, va demanar “més coherència” en la qüestió nacional: “El govern de Puigdemont aplica un independentisme de cap de setmana, ja que fa el joc a la monarquia espanyola i a la Fundació Príncep de Girona, i participa en les celebracions del 12 d'octubre.”
Un balanç de la lluita institucional
Durant la roda de premsa es va deixar palès que la CUP ha estat una influència en el govern en algunes qüestions, com ara la participació ciutadana al ple i la creació del Consell de Gais i Lesbianes, la recollida selectiva porta a porta, el foment del cooperativisme o la municipalització dels serveis públics. En el mateix sentit s'ha obligat els grups municipals a “pronunciar-se en temes que no els agraden”.
Es van destacar els canvis que s’han assolit per tal d’afavorir "la participació, la transparència ciutadana, com ara la reforma del ROM perquè les entitats puguin participar als plens, la celebració d’audiències públiques o la introducció de mecanismes participatius en la gestió municipal." La CUP també considera que ha aportat noves formes de fer política, i n’ha posat com a exemples el codi ètic que segueixen els regidors, la renúncia als privilegis dels càrrecs públics, la realització d’assemblees obertes o l’esforç per donar veu i protagonisme a les entitats i la ciutadania dels barris.
Pel que fa als dos anys que queden de mandat, la CUP va avançar que pressionarà contra la injustícia social i per potenciar la participació ciutadana, la transparència i la creació de polítiques econòmiques noves.
