Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
"Estem parlant del "Cala", una persona molt militant i alhora molt humana i molt propera"
02/05/2013 Entrevistes

David Andreu i Solà i Josep Sabaté i Ibáñez han realitzat el documental "Llavors de llibertat. Cala i la generació oblidada"

David Andreu i Solà (Barcelona, 1988). Ha estat militant de Maulets, actualment milita a ARRAN. Treballa en el món audiovisual, forma part d'Aixina Produccions, i ha realitzat diversos documentals, com ara "Territori Cooperatiu".

Josep Sabaté i Ibáñez. (Roquetes, 1983). Ha estat militant de Maulets i de diferents moviments socials de les Terres de l'Ebre, actualment col·labora en la CUP Barcelona al districte de Sants. Treballa en l'àmbit de la gestió energètica a la UPC.

Què us va animar a realitzar el documental? Per què aquest títol?

Amb la Marta i la Joana- les filles del Cala i la Dolors - som amics i companys de militància des de fa molts anys. Sempre hem tingut molt vincle amb algunes de les persones que surten al documental i amb l’activisme polític i cultural de Catalunya Nord. De manera que quan va morir el Cala de seguida vam tenir clar que calia preparar alguna cosa que servís d’homenatge, que deixés constància de la trajectòria d’una generació que ha estat cabdal per al nostre país i alhora desconeguda.

L’independentisme dels anys 70, les persones que no van claudicar davant les renúncies de la transició, van pagar un preu molt alt per mantenir-se fermes a uns plantejaments que en aquell moment van ser molt minoritaris: independència dels Països Catalans, el socialisme, l’oposició a la Constitució espanyola i als estatuts autonomistes... És gràcies a aquesta generació – a les persones que surten al documental i a moltes altres que no hi surten – que avui aquests plantejaments polítics segueixen vius, la seua lluita ha forjat els fonaments de l’independentisme d’esquerres sense claudicacions.

És des d’aquesta aquesta reflexió i d’aquesta reivindicació que surt el títol. Vol ser un homenatge al Cala, però també un reconeixement a tota una generació i a una trajectòria política. No podem acceptar que els que van ser apartats del relat oficial de la transició no siguen també oblidats en el discurs de l’independentisme.

"L’independentisme dels anys 70, les persones que no van claudicar davant les renúncies de la transició, van pagar un preu molt alt per mantenir-se fermes a uns plantejaments que en aquell moment van ser molt minoritaris"
Penseu que les noves generacions desconeixen la trajectòria política de Josep de Calassanç Serra "Cala" i totes les persones de la seva generació que van posar els fonaments de l'independentisme combatiu?

Hi ha una part de la lluita que ha arribat fins els nostres dies, potser la més superficial, algunes consignes, símbols i batalletes. Tothom és conscient que l’esquerra independentista té un recorregut de 40 anys d’història, del qual ens sentim hereus. Però pensem que no s’aprofundeix gaire en conèixer la reflexió política que ha fet aquesta generació en cada moment històric, des dels 70 i els 80, fins als nostres dies.

Com ha estat el procés de recerca d'informació? Us heu trobat amb dificultats?

La documentació gràfica de l'època és una tasca complicada ja que, amb la clandestinitat de finals de franquisme i transició, era perillós guardar gaire informació, i a més, els cops repressius també van fer desaparèixer material. Per altra banda, també perquè els propis militants, en aquell moment, no eren del tot conscients de la transcendència de les seves activitats. Una transcendència històrica que, amb projectes com aquest, avui volem reivindicar.

Tot i així hem anat recopilant informació molt diversa, des de documents, revistes, pamflets i algunes fotografies. N’hi ha de molt interessants, com alguns fulls volants dels primers anys del PSAN, un reportatge sobre la Carta de Brest a la Revista Canigó o imatges de la celebració del primer 7 de Novembre.

La part més interessant, però, ha estat les hores de converses i entrevistes amb els protagonistes, conèixer les seues reflexions personals i polítiques.

"amb la clandestinitat de finals de franquisme i transició, era perillós guardar gaire informació, i a més, els cops repressius també van fer desaparèixer material"
Què heu après durant la realització del reportatge?

Possiblement la part més important i admirable és la coherència i la trajectòria d’aquesta generació. Nosaltres segurament hauríem de ser molt més humils. La generació del Cala va fixar les coordenades polítiques d’una part important de l’independentisme, i sobretot va saber adaptar-se amb molta reflexió i coherència, sense renúncies i sense dogmatismes a cada moment històric.

La fundació del PSAN, la recuperació d’espais com el Fossar de les Moreres, l’articulació d’un discurs independentista i d’esquerres, l’oposició a la Constitució, la solidaritat amb ETA arran del Procés de Burgos, o la creació d’una organització armada.

També al mateix nivell, en el cas del Cala sobretot, hi ha tota l’aportació feta al moviment cultural i polític de Catalunya Nord: des d’Arrels a Aire Nou de Baó. Segurament aquest és un dels majors llegats que ens ha deixat.

"Possiblement la part més important i admirable és la coherència i la trajectòria d’aquesta generació. Nosaltres segurament hauríem de ser molt més humils"
I allò que us ha impressionat més?

El compromís, la fermesa i sobretot la humilitat, del Cala, però també de la Dolors, l’Eva, la Blanca, la Carme, el Pere Iu o el Marinu... Gent discreta i molt militant que ha fet el que ha considerat necessari en cada moment.

Com heu estructurat el documental?

El documental comença amb la fundació del PSAN, l’any 69, i segueix la història de l’independentisme prenent el Cala com a fil conductor. D’aquesta manera veiem com va estructurant el discurs aquest primer independentisme, com recupera espais i es vincula a les diferents lluites socials de Sant Andreu i del Baix Llobregat.

Seguim amb els darrers anys del franquisme, la lluita contra la constitució, els pactes d’una part de l’antifranquisme i l’escapçament del moviment popular. A partir d’aquí veiem tota la reflexió al voltant de la lluita armada i l’articulació de Terra Lliure, també s’explica el debat i la crisi dels anys 80.

A partir de l’any 79 el focus se centra a Catalunya Nord i ens endinsem als orígens del moviment independentista i la seua evolució, des dels primers moviments culturalistes a la fundació d’OSAN. I veiem com s’ha anat teixint, creixent i evolucionant tot el que hem conegut els darrers anys: la ràdio i l'escola Arrels, el Casal de Perpinyà, Aire Nou de Baó, el 7 de Novembre i el Correllengua o Catalunya Nord per la Independència.

"veiem tota la reflexió al voltant de la lluita armada i l’articulació de Terra Lliure, també s’explica el debat i la crisi dels anys 80"
Hi ha un “Cala” a diferents llocs del territori, a la Catalunya Nord, a Barcelona... On us heu desplaçat per fer el documental?

Vam començar les gravacions a Vernet, on vam parlar amb el Pere Iu Baron. Ell i la Dolors Serra ens van portar a Rià, on l’any 79 es va fundar Independentistes dels Països Catalans (IPC). Posteriorment vam anar al monestir de Sant Miquel de Cuixà, on es refugiava molta gent després de fer el pas de frontera.

Un dels llocs potser més sorprenents va ser Leucata, a la frontera amb Occitània, on l’Aleix Renyé ens va descobrir uns antics búnquers de l'ocupació nazi on Terra Lliure feia entrenaments.

També hem anat a Baó, a Perpinyà, a la Roca de Gavà, a diferents barris de Barcelona com Sant Andreu del Palomar...

També va ser una persona polifacètica, amb múltiples militàncies, inclosa la clandestina, amb un vessant cultural, personal, polític, professional....

Exacte, això és el que fa del Cala un personatge tant interessant i necessari. Políticament és molt important que fos una persona gens dogmàtica, o encorsetada a dinàmiques organitzatives, tampoc gens amant de l’èpica, sinó que tenia una gran intuïció política i capacitat militant per a trobar les eines més útils per a transformar la societat, en cada moment i en cada lloc.

Tant important ha estat la seua aportació en la creació de Terra Lliure, la reflexió política o el treball realitzat a Catalunya Nord, sense el qual avui no existiria gran part del moviment. Però per entendre la figura del Cala també cal fixar-se en altres projectes com la revista satírica El Fiçó, la seua passió pels vins i els formatges... Estem parlant d’una persona molt militant i alhora molt humana i molt propera; pot semblar un personatge molt polièdric però en realitat totes les cares s’articulen d’una manera molt coherent i amb un objectiu molt clar.

"Estem parlant d’una persona molt militant i alhora molt humana i molt propera"
Heu fet una selecció de persones entrevistades per la proximitat, però en “Cala” va conèixer molta i molta gent. Creieu que en aquest sentit un documental com aquest sempre quedarà incomplet?

En un treball d’aquestes característiques cal fixar molt bé l’abast des d’un principi per a no dispersar-se excessivament, i alhora cal tenir clar amb quins altres treballs es complementa. En aquest documental ens centrem amb la figura del Cala i és per això que hi apareixen persones molt pròximes que ens ajuden a conèixer la seua trajectòria vital i política. Esperem que siga una peça més per a entendre el trencaclosques de la nostra història recent, altres treballs com el recent llibre del Quim Pelegrí segurament també hi contribuiran de manera molt significativa. No pretenem fer una radiografia exhaustiva de l'independentisme, volem aportar unes veus més a un relat que encara s'està creant.

"volem aportar unes veus més a un relat que encara s'està creant"
Llavors de llibertat explica la conjuntura del naixement de l’independentisme modern, al voltant del 1979, el qual el “Cala” va ser un protagonista essencial...

Després de la fundació del PSAN o les Resolucions de Fontpedrosa (Què és el PSAN-P?), amb la fundació d’IPC va ser una gran aportació a l’independentisme, potser no n’hem estat prou conscients. La fusió del PSAN-P i l’OSAN no només representa la unificació de l’independentisme del nord i del sud, també aporta una visió molt oberta del que hauria de ser el moviment independentista, segurament és una primera aproximació al que avui coneixem com a Unitat Popular.

L’any 79 també representa l’inici de l’activitat armada de Terra Lliure. En aquest sentit, la reflexió política sobre l’autodefensa popular, que les accions responguen a reivindicacions populars o la vinculació de l’organització armada amb el moviment polític ens han semblat aportacions polítiques molt interessants.

Ara, un cop enllestida la feina, quin destí final tindrà aquest documental?

Per una banda hi haurà dos actes principals, a Perinyà i a Barcelona, en què es presentarà el documental. A partir d'aquí, restarem a la disposició d'espais i entitats interessades en projectar-lo. A més a més, també se'n farà una edició en DVD per poder-lo distribuir a tants llocs com es pugui.

"hi haurà dos actes principals, a Perinyà i a Barcelona, en què es presentarà el documental"
Abans de l'estrena, heu fet una campanya de micromecenatge. Amb quin objectiu?

Tot i que les diferents persones que s'han implicat al projecte ho han fet, bàsicament, de manera militant, un projecte audiovisual d’aquestes característiques suposa un gran volum de feina i moltes despeses. Per això, hem engegat una campanya de finançament col·lectiu, o micro-mecenatge, a través de la plataforma Tot Suma, amb la qual esperem aconseguir 5.000€ que ens permetin fer-lo possible. Allà, fins el 24 de maig i de manera senzilla, qualsevol persona pot fer aportacions econòmiques de quantitats molt diverses a canvi d'unes recompenses.

També és una manera de fer difusió prèvia del documental i de tot un seguit de material que anirem penjant al bloc que hem creat.

"fins el 24 de maig i de manera senzilla, qualsevol persona pot fer aportacions econòmiques de quantitats molt diverses a canvi d'unes recompenses"
Quan està prevista l’estrena?

Com hem dit, el tret de sortida seran aquests dos actes a Perpinyà i Barcelona, però encara no podem donar una data concreta. Un cop acabem el procés de finançament, esperem poder donar més informació. Així que us convidem a seguir atentament el bloc, twitter i facebook del projecte, per tal d'estar assabentats de les últimes novetats.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid