Els castellers nord-catalans recordaran Josep Serra "Cala" el 22 de gener

Els castellers del Riberal, una colla castellera de la Catalunya Nord, recordaran Josep de Calassanç Serra "Cala" en un acte que tindrà lloc el 22 de gener per celebrar els 15 anys de colla castellera.

En Cala, que ja havia participat activament en la vida social i cultural nord-catalana impulsant l'associació cultural Aire Nou de Bao, va promoure la creació d'una colla castellera el 1996. Segons recorda ara Hervé Pi, president de la Federació d'Entitats per la Defensa de la Llengua i Cultura Catalanes, "de castells no en sabíem res, només les poques actuacions que havíem pogut veure", però "en Josep va explicar que havia de funcionar, l'activitat necessàriament reuniria gent de totes les edats".

15 anys després s'ha organitzat un acte per celebrar l'aniversari dels castellers. "Serem uns quants a recordar en Josep, l'home sense el qual el 22 de gener només celebraríem Sant Vicenç", afirma Hervé Pi.

Els castellers del Riberal van començar gràcies a l'assessorament de Jordi Puigsegur, fill del president dels Castellers de l'Albera, que "va ser la persona més adient del món" ja que "la idea d'ajudar a la creació d'una colla a la Catalunya Nord el va engrescar". D'aquesta manera, l'octubre del 1996 els Castellers de l'Albera es desplaçarien fins a Bao per fer una demostració. Un mes després, els castellers de Bao ja tenien faixes i farien el primer assaig. Tal com rememora Pi, "fèiem els assaigs al Fogar Rural els dissabte entre dues sardanes ja que aprofitàvem el curs d'iniciació a la sardana per a tenir pinya". "D'aquest grupet d'una dotzena de persones naixien simultàniament la colla castellera i la colla de gralles, dues activitats que canviarien Aire Nou", relata.

Els castells van donar "dimensió nacional" a Aire Nou

Entre assaig i assaig, el 26 de gener del 1997, en el marc de Sant Vicenç, Festa Major de Bao, 20 els nord-catalans amb camisa blanca i texans i 20 acompanyants dels castellers de l'Albera van protagonitzar una actuació al peu de la Platana. A partir de llavors, assenyala Pi, "la simple entitat de poble agafava una dimensió nacional", ja que els castells els permetien actuar a moltes places dels Països Catalans, amb centenars d'actuacions en diferents viles i ciutats. Diu Pi: "Amb els castells nos han fet conèixer arreu del territori català, nos hi sem manifestat a favor dels nostres drets i en contra de perjudicis i injustícies".

I en memòria d'en Cala, Pi confessa: "Els castells nos han permès fer intercanvis i nos han iniciat a una manera ben catalana de fer la festa. Si avui toquem gralla, piquem sus de percussions, fem correfocs, construïm falcons, fem ballar Hamlet... ho devem a la gent que va donar l'empenta quan no era del tot evident".