Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Reflexions fruit de Chávez i Veneçuela
25/04/2013 Hemeroteca
Cristian Cortés i Estebanell Cristian Cortés i Estebanell
Viure la mort d’un home com Hugo Chávez des de Cuba és un dels regals més generosos que la vida m’ha fet. A Cuba tinc un accés il·limitat a les expressions del poble veneçolà, i a mitjans de comunicació com Tele-Sur i altres de caràcter anti-imperialista. No era conscient de fins a quin punt tenim una censura mediàtica a Barcelona fins arribar aquí. També tinc accés als mitjans de comunicació (o d’infoxicació propagandística) hegemònics de casa i sóc capaç de veure l’enorme manipulació existent entorn a l’Amèrica Llatina i especialment sobre Chávez. Tan debò es pogués veure a Europa l’enorme devoció i la demostració de tristesa que han acompanyat les cerimònies d’homenatge i comiat a Hugo Rafael Chávez Frías. Les inacabables cues; les multituds bolcades entorn a la figura de Chávez; les expressions de condol i consternació; la quantitat de caps d’estat assistents; el reconeixement rebut de tantes personalitats i sensibilitats diferents; les paraules, imatges, i discursos rescatats... No he sistematitzat al detall la quantitat i varietat d’aspectes a destacar de la mort de Chávez, però si ho hagués intentat s’entendria inapel·lablement fins a quin punt arriba la commoció però també la passió per ell.
Ara es generen molts dubtes. Però no sobre que ha de fer el poble bolivarià de Veneçuela i Amèrica Llatina anti-imperialista que ho tenen molt clar. La pregunta és que hem de fer la resta del món, i especialment nosaltres. Europa cometrà un terrible error de prepotència sinó és capaç de reconèixer amb mèrit i adequació l’enorme valor històric i polític de Chávez i el chavisme. La història posarà a Chávez al seu lloc, però és obvi que el continent americà s’explicarà a través del seu nom.
La seva figura emergeix a principis dels 90’s com un militar procedent de capes socials molt excloses. Es va jurar a no complir les ordres de reprimir al seu poble (terrible crim) en un context de Caracazos i espoli petrolífer de les oligarquies, i va orquestrar un fallit cop d’estat per aconseguir-ho. Empresonat, la seva figura creix en popularitat i es amnistiat fins que accedeix a president a finals dels 90’s i esdevé l’únic referent anti-imperialista del continent durant l’orgia neo-liberal. Reforma la constitució (essent de les més avançades del món) i pateix un intent de cop d’estat per part de les oligarquies.
Chávez posa en pràctica una aliança estratègica de patriotes i forces d’esquerres amb polítiques de patriotisme, assentament de la sobirania, nacionalitzacions i reivindicació de la figura fundadora de Simón Bolívar, juntament amb desenvolupament de polítiques socials, redistribució de la riquesa, assentament de poders democràtics de base popular i dels barris, i construcció d’una nova ideologia d’esquerres a través del socialisme del segle XXI. Paral·lelament, hi ha tot un treball d’integració americana i construcció a l’Amèrica Llatina d’estructures internacionals de caire anti-imperialista.
Algú pot pensar que tot aquest llegat i conjunt de processos que porten el segell de Chávez no expliquen prou l’enorme importància i reconeixement que es mereix l’home. Perfecte, però aleshores que expliqui quins interessos socials té i quina ideologia transpira per comprendre el perquè del seu posicionament tant particular. Perquè ho entenguin alguns catalans, és com si Messi hagués tingut una mort sobtada portant un hat-trick davant del Reial Madrid i apunt de llençar el penalti decisiu per guanyar la Copa d’Europa al Camp Nou; i demano disculpes per rebaixar a Chávez a l’alçada de futbolista tot i que seré absolt perquè ell era un amant de l’esport.
Valora
Rànquings
  1. Dos anys d’Illa: el fracàs també té còmplices
  2. Carles Rebassa rebutja amb un poema la invitació dels reis espanyols a Marivent
  3. Poble Lliure recupera un cartell del MDT de 1986 i el vincula a la crisi migratòria de Sabta
  4. La 58a Universitat Catalana d'Estiu combinarà memòria, llengua, cultura i debat polític
  5. Marc Puigtió renuncia a ser el candidat d'ERC a Girona després de l'escàndol dels àudios, nou episodi d'una trajectòria marcada per la polèmica interna
  6. El meu pare: Josep Barrera i Nogué
  7. Casa Macià convoca unes jornades d'història pel centenari dels Fets de Prats de Molló
  8. Les formigues de Via Menorca assenyalen el col·lapse de l'illa
  9. Habitatge o caos
  10. Solsona impulsa la primera promoció d'habitatge de Catalunya que combina el model cooperatiu amb el lloguer social
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid