El ple de l'Ajuntament de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) es posicionarà aquest vespre en contra de la sentència que li ordena col·locar la bandera espanyola a l'edifici de la Casa de la Vila. Tots els grups de l'Ajuntament, a excepció del PP, han consensuat un manifest en què s'acorda "manifestar la voluntat del ple municipal de continuar amb la mateixa situació produïda des de 1979, en el sentit que només onegi la senyera al balcó de l'Ajuntament".
De moment, la resolució judicial no és ferma i l'Ajuntament hi ha presentat un recurs d'apel·lació que haurà de resoldre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
El posicionament de l'Ajuntament tindrà el suport del veïnat que ha fet una convocatòria a assistir al ple pel Facebook amb el nom de "Només una bandera!" .
Sis alcaldes i la senyera en solitari ha presidit la façana del consistori
Des del 1979, les primeres eleccions munipals després del franquisme, Torroella de Montgrí ha tingut sis alcaldes. El primer després de la dictadura va ser Albert Bou (PAD), del 1979 al 1991. El seu consistori no posar cap bandera al balcó fins a l'últim mandat, en què es va penjar la senyera. Josep Ferrer (UPM), que va ser alcalde del 1991 al 2003; Carles Negre (CIU), del 2003 al 2007; Joan Margall (UPM), del 2007 al 2009; Josep Maria Rufí (ERC), del 2009 al 2011, i Jordi Cordon (CIU), des de 2011, han donat continuïtat a aquesta situació. La demanda de la delegació del govern espanyol a Catalunya, a través de l'advocat de l'Estat, denota un desconeixement absolut de la realitat torroellenca, i catalana en general, després de més de trenta anys de democràcia. M'atreviria a dir que no és que ens vulguin fer complir la llei, sinó que ens volen sotmetre. Només cal fixar-se en el detall de la data del requeriment de la delegació del govern espanyol: 18 de juliol... de 2011.
