Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Memòria històrica
Una querella contra Itàlia pels bombardejos feixistes a Catalunya

La querella denuncia les 4.700 víctimes mortals dels bombardejos contra la població civil a Barcelona i altres ciutats catalanes

18/01/2013 Drets i Llibertats
Imatge del bombardeig del Lleida realitzat per l'aviació italiana el 1938 Imatge del bombardeig del Lleida realitzat per l'aviació italiana el 1938

L’Audiència Provincial de Barcelona decidirà la propera setmana si obre una investigació pels bombardejos i morts que va provocar l’aviació de l'exèrcit italià durant el règim feixista que es van portar a terme sobre Barcelona i altres ciutats catalanes, entre els anys 1937 i 1939. Un gran contingent aeri del feixisme italià va donar suport al general Francisco Franco durant l'anomenada Guerra Civil espanyola, un suport militar consistent l'ocupació de Mallorca, el desplegament de soldats i els bombardejos generalment indiscrimats contra la població civil catalana.

L’exèrcit d’Itàlia del règim feixista de Mussolini que va donar suport a l'exèrcit espanyol comandat per Franco van causar més de 4.700 víctimes mortals durant els bombardejos contra la població civil.

Un conjunt de familiars de les víctimes catalanes dels bombardejos feixistes realitzats per avions italians van presentar una querella contra la República d'Itàlia per crims de guerra. Anteriorment una denúncia presentada a l’Audiència Nacional espanyola, el maig del 2011, no va prosperar, ja que el tribunal va resoldre que no era competent per investigar aquests crims. Per altra banda, l’associació Altra Italia i la Comissió de la Dignitat han donat suport a la querella dels familiars de les víctimes catalanes.

Entre els demandants de la primera denuncia que va ser desestimada i que ara mantenen hi ha Anna Raya, veïna de Barcelona de de 84 anys, que a l'octubre 1937 comptava amb vuit anys i que va ser ferida al cap durant el bombardeig i metrallament del seu col·legi al barri de la Barceloneta. Un història d'un conjunt de tragèdies personals que han estat desïdes per jutges i polítics.


La querella té l'objectiu que Itàlia reconegui els crims i en demani disculpes públiques, així com que reconeguin que es va tractar d'unes accions il·legals i que atemptaven contra els convenis internacionals, ja que no va haver-hi cap declaració de guerra entre Itàlia i l'Estat espanyo i, a més a més, les bombes no estaven adreçades a objectius militars, sinó sobre ciutats, amb l’únic objectiu “d’atemorir la població”.

Valora
Rànquings
  1. “La revolució pendent” reivindica la memòria combativa del PSAN-P i interpel·la el present de l’independentisme
  2. La Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines (CACGi) realitza una nova acció a Sant Martí Vell
  3. La Trobada de Dones dels Països Catalans al País Valencià reforça la coordinació feminista i nacional
  4. La policia local de Lloret intimida a una ciutadana que volia penjar una estelada
  5. El ple de Sant Just rebutja la moció per exigir responsabilitats pels fets de les Festes de Tardor
  6. Baltasar Garzón presidirà la ‘Comissió de la Veritat’ enmig de crítiques pel seu paper en causes vinculades a denúncies de tortura
  7. Més de 200 entitats convoquen una manifestació a València per exigir responsabilitats a Carlos Mazón
  8. Commemoració del 50è aniversari de l’assassinat d’Oriol Solé Sugranyes en la 91a concentració de Via Laietana 43
  9. Setmana Santa: el xantatge lingüístic
  10. El Correllengua i la Franja.
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid