Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Memòria històrica
Una querella contra Itàlia pels bombardejos feixistes a Catalunya

La querella denuncia les 4.700 víctimes mortals dels bombardejos contra la població civil a Barcelona i altres ciutats catalanes

18/01/2013 Drets i Llibertats
Imatge del bombardeig del Lleida realitzat per l'aviació italiana el 1938 Imatge del bombardeig del Lleida realitzat per l'aviació italiana el 1938

L’Audiència Provincial de Barcelona decidirà la propera setmana si obre una investigació pels bombardejos i morts que va provocar l’aviació de l'exèrcit italià durant el règim feixista que es van portar a terme sobre Barcelona i altres ciutats catalanes, entre els anys 1937 i 1939. Un gran contingent aeri del feixisme italià va donar suport al general Francisco Franco durant l'anomenada Guerra Civil espanyola, un suport militar consistent l'ocupació de Mallorca, el desplegament de soldats i els bombardejos generalment indiscrimats contra la població civil catalana.

L’exèrcit d’Itàlia del règim feixista de Mussolini que va donar suport a l'exèrcit espanyol comandat per Franco van causar més de 4.700 víctimes mortals durant els bombardejos contra la població civil.

Un conjunt de familiars de les víctimes catalanes dels bombardejos feixistes realitzats per avions italians van presentar una querella contra la República d'Itàlia per crims de guerra. Anteriorment una denúncia presentada a l’Audiència Nacional espanyola, el maig del 2011, no va prosperar, ja que el tribunal va resoldre que no era competent per investigar aquests crims. Per altra banda, l’associació Altra Italia i la Comissió de la Dignitat han donat suport a la querella dels familiars de les víctimes catalanes.

Entre els demandants de la primera denuncia que va ser desestimada i que ara mantenen hi ha Anna Raya, veïna de Barcelona de de 84 anys, que a l'octubre 1937 comptava amb vuit anys i que va ser ferida al cap durant el bombardeig i metrallament del seu col·legi al barri de la Barceloneta. Un història d'un conjunt de tragèdies personals que han estat desïdes per jutges i polítics.


La querella té l'objectiu que Itàlia reconegui els crims i en demani disculpes públiques, així com que reconeguin que es va tractar d'unes accions il·legals i que atemptaven contra els convenis internacionals, ja que no va haver-hi cap declaració de guerra entre Itàlia i l'Estat espanyo i, a més a més, les bombes no estaven adreçades a objectius militars, sinó sobre ciutats, amb l’únic objectiu “d’atemorir la població”.

Valora
Rànquings
  1. Resistència al Pla de Balasc contra l’especulació urbanística i la destrucció intencionada de l’espai
  2. Fa 18 anys que ens va deixar Lluís Maria Xirinacs
  3. Qui té por de Daniel Cardona?
  4. “La catalanofòbia existeix i seguirà existint fins que Espanya acabi el seu propòsit: anorrear els catalans a costa de negar-los el dret a escriure la seva història”
  5. Per molts anys Pablo Hasél!, la repressió no podrà silenciar-nos
  6. Sense les Pitiüses, els Països Catalans es buiden de sentit
  7. UCE de Prada de Conflent: una setmana de reflexió i compromís al peu del Canigó
  8. La pressió veïnal força l’aturada de les obres de l’Agroparc de Gelida malgrat la desobediència d’Ametller Origen i l’Ajuntament
  9. L’Exèrcit espanyol de Terra patrulla Eivissa en una operació de “dissuasiu” en temps de pau
  10. "SOS Costa Brava" reivindica l'obertura del Camí de Ronda amb una passejada popular a Calella de Palafrugell
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid