Demanen que s'investigui el robatori de nadons durant el franquisme

El Fòrum per la Memòria del País Valencià demanarà responsablitats pel robatori, segrest i venda de criatures des del 1940 al 1960 amb un acte en memòria a les víctimes del franquisme enterrades a les fosses comunes del cementiri general de València que tindrà lloc el 15 d'abril.

L'entitat demana que s'investigue l'abast del robatori de nadons i que s’exigeixin responsabilitats a les entitats implicades. Així mateix, també demanarà l'exhumació de les fosses comunes i la retirada del monòlit feixista que hi ha sobre la fossa comuna de la secció 7a dreta.

El Fòrum per la Memòria recorda que la Llei d'Amnistia del 1977 ha estat recentment considerada per l'ONU contrària al dret internacional i en aquest sentit en demana la retirada juntament amb Llei de Memòria Històrica del 2007, que considera "vertaderes lleis de punt i final, instruments jurídics que impedeixen investigacions per la responsabilitat en el genocidi".

L'associació denuncia que "la destrucció la destrucció i ocultació de proves de l’extermini franquista, malgrat els anys transcorreguts des de la mort del genocida Franco i de la instauració de la democràcia, continua fins avui". A més, apunta que els nens robats durant el franquisme que apareixen als mitjans de comunicació "no representen de cap manera la magnitud ni el sentit de la tragèdia" sinó que "són víctimes del negoci en què el franquisme va convertir la fase final de l’extermini".

D'aquesta manera, afirma que se silencia que el 1940 es va promulgar l’anomenada Llei Vallejo-Nájera, que va durar fins al 1960, i amb què el franquisme va decidir que "totes aquelles famílies que no pogueren acreditar estar en condicions d’educar els seus fills conforme als Principios del Glorioso Alzamiento Nacional, l’estat assumia la seua tutela, condició que per suposat no podia complir cap família delsperdedors".

"El franquisme va voler tota la població perdedora captiva i desarmada, per això la va desmembrar. I per això estem ací exigint la veritat, la rehabilitació jurídica de les víctimes i l’aplicació de les lleis als culpables, col•laboradors i beneficiaris de l’extermini", sentencia l'entitat.