Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Valoració de les eleccions al Parlament del 25-N
26/11/2012 Carles Benítez
Carles Benítez Baudés, membre de l'MDT i de la CUP de Barcelona Carles Benítez Baudés, membre de l'MDT i de la CUP de Barcelona

La primera cosa que podem dir dels resultats del 25 de novembre és que han reflectit amb força fidelitat l’estat de consciència social i política que s’ha anat manifestant al llarg dels darrers mesos al nostre país.

Així, doncs, si una de les raons que havien provocat l’avançament de la data de les eleccions havia estat la gran manifestació convocada per l’ANC l’11 de setembre passat, podem dir que s’ha afermat la majoria parlamentària favorable al dret d’autodeterminació perquè no sols ha passat de 86 a 87 diputats sinó que aquesta àmplia majoria es troba actualment molt més dinamitzada que abans ja que, de resultes de les mobilitzacions independentistes i dels emplaçaments fets per l’ANC, aquest conjunt de diputats han assumit un compromís ferm i explícit d’avançar cap a l’objectiu traçat l’11 de setembre, de fer Catalunya el nou Estat d’Europa. Amb el Parlament actual existeixen, doncs, condicions polítiques sòlides per a fer efectiu en una data pròxima l’exercici del dret d’autodeterminació. A part d’aquesta valoració qualitativa cal assenyalar també que, a nivell quantitatiu, el suport a l’autodeterminació ha experimentat un augment important perquè ha passat de 1.755.748 vots l’any 2010, als 2.140.317 vots de les eleccions d’ahir (és a dir, un creixement net de 384.569 vots, és a dir, de l’ordre del 22%).

D’altra banda, també s’ha fet evident l’augment de la consciència social del poble català que s’ha reflectit en l’increment considerable del pes dels diputats d’esquerra dins el bloc autodeterminista (de 20 a 37). El descens de la influència de CiU és conseqüència d’aquesta consciència critica de rebuig a les polítiques de retallades socials i també de l’existència d’un cert sentiment de desconfiança política envers un partit que no s’ha distingit pas, en la seva història, per la solidesa de les seves conviccions. És aquest sentiment el que li ha impedit a CiU de recollir el suport que havia esperat i el que l’ha portat a tenir una pèrdua de 90.499 vots, una fuga de vots que pot semblar menor però que, en un clima de creixement important de la participació, ha deixat en evidència aquesta manca de capacitat d’arrossegament envers els nous electors.

L’hemicicle té, doncs, una composició que mostra unes possibilitats importants d’acció política i d’evolució ja que els indicadors sociopolítics marquen una tendència a l’augment progressiu de la influència de les posicions independentistes d’esquerra, una progressió que és molt accelerada pel fet que, en el període breu que va de les eleccions del 2010 al moment actual, ha experimentat un increment del 85 %.

Pel que fa a la CUP, cal considerar una victòria important aconseguir entrar al Parlament al Principat en un context d’una elevada participació, en un clima d’una gran pressió en el sentit de l’anomenat vot útil, i dins una tendència mediàtica important a la marginalització. La CUP ha hagut de fer la seva campanya sense comptar amb recursos econòmics importants, amb uns mitjans de comunicació que s’han abocat a fer propaganda de CiU i d’ERC d’una manera gairebé exclusiva; i fins i tot, ha hagut de ser objecte de diverses formes de guerra bruta i d’intoxicació informativa. En termes quantitatius cal fer esment, especialment en el cas de la demarcació de Girona, també de l’“efecte llast” que han exercit els vots de SI. Vistes totes aquestes circumstàncies, els resultats de la CUP són especialment valuosos. La CUP sortirà d’aquestes eleccions doblement reforçada, no sols per haver assegurat la seva presència al Parlament, sinó també per l’enfortiment organitzatiu que haurà representat la consolidació de nombrosos nuclis de suport arreu del país.

Dades de referència

CiU ha aconseguit 50 escons (el 2010: 62)
ERC ha aconseguit 21 escons (el 2010: 10)
ICV ha aconseguit 13 escons (el 2010: 10)
CUP ha aconseguit 3 escons.
SI .....................................(el 2010: 4) escons

PSC-PSOE ha aconseguit 20 escons (el 2010: 28)
PP ha aconseguit també  19 escons (el 2010: 18)
C’s ha aconseguit també   9 escons (el 2010:   3)

 

El bloc favorable a l’autodeterminació suma, per tant, 87 escons (el 2010: 86)


I el bloc contrari a l’autodeterminació suma                48 escons (el 2010: 49)

 

En nombres absoluts el bloc favorable a l’autodeterminació suma 2.140.317 vots
.......................................................       I l’any 2010 sumava 1.755.748 vots
......................................S’ha produït, doncs, un augment de .... 384.569 vots

 

 

 

 

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid