Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
La temporada de desfilades al Nord d’Irlanda acaba amb estirabots antiirlandesos

Les marxes orangistes provoquen i escarneixen la població irlandesa

02/10/2012 Internacional

Cloenda polèmica

Un membre de l’Orde d’Orange orinant a una església catòlica, presència de l’extrema dreta anglesa i músiques ofensives contra la comunitat republicana. La temporada de marxes unionistes al Nord d’Irlanda va cloure el passat cap de setmana amb la desfilada de bandes més concorreguda dels darrers anys.

Fins a 30.000 membres de la logia lleial al Regne Unit van recórrer els carrers de Belfast, la capital de la província. La processó va ser pacífica, tot i ser sota l’atenta mirada del desplegament policial més important dels darrers vint anys a la ciutat irlandesa.

Amb tot, les forces de seguretat no van intervenir quan membres de la marxa van vulnerar les condicions establertes per la Parades Comission, Comissió de Desfilades, òrgan independent que regeix i fiscalitza cada desfilada als sis comptats que formen el nord de l’illa. Entre els comportaments provocatius, el Sinn Féin ha denunciat que els marxadors van fer sonar melodies ofensives a dos enclaus sensibles del recorregut: les esglésies catòliques de Sant Patrici i la de Sant Mateu.

Així mateix, el Gran Secretari de l’Orde d’Orange ha estat instat a disculpar-se públicament perquè un membre de la processó va orinar a la porta d’aquest darrer temple. Excuses també han arribat de l’eurodiputat del neofeixista British Nacional Party, Nick Griffin, que a més d’assistir al final de l’acte va emetre des del seu telèfon un twit amb el mot ‘fenian’, de connotacions xenòfobes contra la ciutadania irlandesa.

Disputes

La controvertida marxa posa el punt i final a la campanya de desfilades unionistes a la part de l’Ulster que encara es troba enquadrada dins el Regne Unit. La del cap de setmana passat, que commemorava el centenari de la signatura d’un document d’oposició a la sobirania irlandesa a Belfast, és la darrera de la sèrie de manifestacions que comencen a principis de juny.

Col.lectius, partits i associacions de veins republicans carreguen contra alguns d’aquests actes, que consideren hostils quan transcorren per veïnats de sensibilitat més nacionalista. Tot i que aquestes associacions segueixen apel.lant al diàleg entre les parts, l’Orde d’Orange es nega a reconèixer-les com a interlocutors. La lògia tampoc admet la citada Comissió de Desfilades com a estament vàlid d’interlocució.

Els desencontres puntuals entre la lògia filobritànica i els i les veïnes de diferents viles i districtes han conduït a protestes i enfrontaments, el més important dels quals es va produir el passat dotze de juliol a la barriada d’Ardoyne, al Nord de Belfast.

Valora
Rànquings
  1. Els lluitadors catalans per la llibertat seran finalment recordats a l’Alt Empordà
  2. València omple els carrers pel 25 d’Abril contra les agressions a la llengua i al país
  3. Commemoracions de l'assassinat dels germans Badia
  4. Tortosa acull el 23 d’abril una mobilització conjunta per la llengua amb el Correllengua Agermanat i Sant Jordi
  5. Les biblioteques de Barcelona convoquen vaga indefinida per denunciar precarietat i manca de reconeixement
  6. La tercera jornada del Correllengua Agermanat culmina a Lleida i Barcelona en un doble clam per la llengua
  7. 25 d'abril de 1707: 319 anys de resistència
  8. 90è aniversari de l’assassinat del germans Badia
  9. Un llampegueig de la història de les germanes Serra
  10. La Franja de Ponent s’incorpora al Correllengua Agermanat en defensa d’una llengua “en emergència extrema”
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid