La Revolta de Pasqua (en gaèlic Éirí Amach na Cásca) fou una rebel·lió militar fallida que va tenir lloc a Irlanda contra l'autoritat del Regne Unit el dilluns de Pasqua d'abril de 1916. La rebel·lió va constituir el més conegut intent de prendre el control d'Irlanda per part dels republicans per a assolir la independència del Regne Unit.
Aquest intent revolucionari republicà es va produir del 24 d'abril al 30 d'abril de 1916, quan part dels Voluntaris Irlandesos (braç armat de la Irish Republican Brotherhood o IRB), encapçalats pel mestre i advocat Padraig Pearse, així com el reduït Exèrcit Ciutadà Irlandès de James Connolly van prendre posicions clau de la ciutat de Dublín, on van proclamar la República Independent d'Irlanda.
L'esdeveniment sol interpretar-se com el 
moment clau del procés d'independència irlandesa, encara que també va marcar la divisió entre republicanisme i nacionalisme irlandès, que fins al moment havia acceptat la promesa d'una autonomia limitada sota la Corona britànica, plasmada en la tercera Llei de govern autònom (o Home Rule en anglès), que havia estat aprovada en 1914 i suspesa durant la Primera Guerra Mundial.
Per saber-ne més:
Aixecament de Pasqua (Wiquipèdia)
