Fa ja unes setmanes que resta obert el debat sobre la convocatòria de manifestacions de la Diada de l’11 de Setembre. Com sempre, l’Esquerra Independentista i totes les organitzacions que la conformen, han convocat una manifestació a les 17h a Plaça Urquinaona de Barcelona (sumant als diferents actes que es realitzaran durant tot el dia, i arreu del país).
Per altra banda, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha decidit convocar una manifestació a Plaça Catalunya a les 18h, també a Barcelona.
Aquest fet ha provocat un fort i intens debat en el si de l’Esquerra Independentista, que, malauradament, des de diferents vessants i “sectors” s’ha extrapolat a l’esfera pública. Fa uns dies em vaig pronunciar al respecte a través de les xarxes socials dient el següent:
“És cert que en moment de tensió social i política, les propostes han de ser fermes i consensuades al màxim internament. També és cert que les desavinences internes (externalitzades) són fruit, i generades en part, per aquesta tensió i la manca d’espais de debat, clarificació ideològica i de decisió. Però crec que una cosa ha quedat clara en tot el debat: en quant tinguem aquests afers clarificats, s’ha mostrat que l’Esquerra Independentista, la CUP i totes les organitzacions que la conformen (l’EI), són/som una alternativa clara i contundent.“
En aquest sentit, ja que el debat segueix i per què no dir-ho, i és lamentable, les desqualificacions a les persones, organitzacions i als posicionaments també, intentaré fer uns apunts personals.
El problema en qüestió no és l’ANC, que crec més o menys, tothom té clar que és un agent social nou que ens genera contradiccions. I el problema com he dit, no és l’ANC i, per tant, la convocatòria que hagi fet. El problema rau en el si de l’Esquerra Independentista:
1. Hi ha organitzacions que han apostat nacional o localment per impulsar i revitalitzar l’ANC, sense el debat i consens de l’EI sobre quina seria l’aposta estratègica per dur a terme dins l’ANC i quins els moviments tàctics a emprendre.
2. Hi ha organitzacions que han decidit no apostar per l’ANC, sense el debat i consens de l’EI (en el mateix sentit que l’anterior).
3. Hi ha organitzacions que resten en certa ambigüitat.
Davant d’això, al meu parer, aquest és el problema, la manca d’espais de debat àgils i profunds que crec és urgent comenci a ressoldre el moviment, el conjunt de les organitzacions, i per això cal que el conjunt de persones que ens sentim part de l’EI i no formem part de cap organització més enllà d’espais sectorials (com pot ser l’àmbit juvenil o el sindical), com es sol dir, “prenguem partit” per tal d’incentivar el debat i aprofundir en la democratització del moviment, i en la presa de decisions de consens i d’intervenció tàctico-estratègica.
Amb aquest escrit no vull emmerdar més l’assumpte, tampoc acabo de posicionar-me en cap sentit (malgrat qui em coneix ja en sap, d’alguna manera, el que puc pensar; però seria això, una opinió personal, que no col·lectiva).
Un altre fet, que va lligat a l’exposat anteriorment, és el no restar al marge dels esdeveniments i actuar, en un sentit o altre, però actuar i no restar passius (amb això no vull dir que es sigui passiu, si no que s’actua però no de forma col·lectiva i unitària del conjunt del moviment).
Bé, seguim el debat…
PS: Ara si vull fer un posicionament: jo aniré a Plaça Urquinaona, donat que és la convocatòria que han decidit fer les organitzacions de l’EI (sense cap altre debat sobre si s’ha d’anar o no a la manifestació de l’ANC).
