L'alt tribunal ha decidit estimar la demanda dels promotors de Sortu contra la seva il·legalització i "declarar vulnerat el dret d'associació dels recurrents en la seva vessant de llibertat de creació de partits polítics", segons la nota que ha emès.
L'alt tribunal espanyol declara nul·la la sentència del Tribunal Suprem que va prohibir la inscripció del partit abertzale al registre del Ministeri d'Interior i reconeix "el dret dels recurrents a la inscripció d'aquest partit polític".
Sis a cinc
El recurs de Sortu s'ha resolt per 6 vots a favor i 5 en contra. A favor de la legalització hi haurien votat el president del Constitucional, Pascual Sala, el vicepresident, Eugeni Gay, i els magistrats Luis Ortega, Pablo Pérez Tremps, Adela Asua i Elisa Pérez Vera, ponent de l'assumpte i encarregada de redactar la sentència que es notificarà en els pròxims dies.
En contra s'hi han pronunciat Francisco Hernando, Francisco Pérez dels Cobos, Ramón Rodríguez Arribas, Javier Delgado i Manuel Aragón. El vot d'Hernando figurarà en la sentència tot i que dimarts va ser intervingut quirúrgicament i aquest dijous encara estava hospitalitzat.
Més d'un any esperant
La decisió d'avalar la legalització de Sortu arriba més d'un any després de la il·legalització. El 7 de febrer de 2011, l'advocat Iñigo Iruin i el polític independentista Rufi Etxeberria presentaven els estatuts de Sortu en un acte celebrat a Bilbao.
Un dia després, els seus promotors van presentar de manera oficial la formació d'esquerres i abertzale que havia de concórrer a les eleccions municipals i forals que posteriorment es van celebrar al maig.
Després de registrar els seus estatuts a la seu del Ministeri espanyol d'Interior, la maquinària estatal avortava la inscripció de Sortu com a partit polític.
Tot just un mes més tard, la Sala del 61 del Tribunal Suprem donava la raó al govern espanyol i prohibia la seva inscripció al el registre de partits al·legant que constituïa una successió de Batasuna.
Amb aquest veto, la formació independentista no va poder concórrer a les eleccions municipals i ha estat il·legalitzada fins que el Tribunal Constitucional, després de diverses sessions plenàries, ha advocat per la seva legalització.
