Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Lluita institucional
1 any del fenomen CUP

Fa un any la CUP multiplicava per 5 el nombre de representants als ajuntaments i assolia 4 alcaldies. Un any després analitzem tot el que ha aconseguit aquesta formació

30/06/2012 Política

Aquest mes de juny ha fet un any del fenomen CUP. El 22 de maig de l'any passat la Candidatura d'Unitat Popular experimentava un creixement inèdit, sense precedents fins llavors en la trajectòria institucional de l'Esquerra Independentista. Al juny alcaldes i regidors de la CUP prenien possessió.

Les 80 candidatures que va presentar la formació als ajuntaments dels Països Catalans van fer que la CUP multipliqués per 5 el seu nombre de càrrecs electes aconseguint 101 regidors i per primer cop 4 alcaldies: Viladamat -amb majoria absoluta-, Celrà, Arenys de Munt i Navàs. A Alfés la CUP va aconseguir la majoria relativa tot i que finalment va ser exclosa de l'equip de govern.

Un fenomen que va comportar que a tots els municipis on es presentava la CUP augmentés en nombre de vots i electes, amb casos sonats com el de Molins de Rei, que va passar d'1 a 4 regidors o a Reus, on finalment la CUP aconseguia un lloc a dins del consistori per tenir accés a informació útil en la seva tasca d'investigar la corrupció a la sanitat.

L'efecte més destacable va ser la irrupció a consistoris com el de Girona, Sant Cugat, Banyoles, Reus, Artés, Navarcles, Alfés, Arenys de Mar, Bordils, Calldetenes, Capolat, Figueres o Sant Esteve Palautordera, on no hi tenien representació anteriorment.

A més, va comptar amb un important suport electoral a grans ciutats com Badalona, Tarragona, Lleida, Barcelona, Terrassa o Sabadell.

L'efecte CUP va provocar fins i tot la seva irrupció en institucions supramunicipals: representació al Consell Comarcal de l'Alt Penedès, del Maresme -comarca on va aconseguir 11 regidors i una alcaldia-, del Gironès, del Berguedà, del Bages i del Garraf

1 any després

La CUP es consolidava així com l'alternativa necessària per regenerar la política i les institucions i acostar-la més a la ciutadania. Per això, amb un any d'activitat, el principal cavall de batalla hagi estat el de potenciar polítiques per al foment de la participació ciutadana per aconseguir una major implicació del veïnat en els afers polítics. Entre altres com el de la municipalització de serveis.

No ha estat, però, l'únic eix de treball. Durant aquest any la CUP ha aconseguit importants victòries com la de forçar la dimissió de Josep Prat al capdavant d'Innova, i més tard, de l'Institut Català de la Salut. També ha portat la demanda popular de la rebaixa de sous als alts càrrecs de les institucions i ha tingut un paper destacat, pioner als ajuntaments i a la societat, d'impulsar i estendre les onades per la desaparició de la monarquia, per la insubmissió fiscal, per la insubmissió a les sentències contra la llengua, als peatges, contra la repressió, etc.

També ha portat ajuntaments a sumar-se a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) o a donar suport a l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).

I fins i tot va anar més enllà proposant de declarar el rei persona non grata, projectant així el rebuig català a la monarquia a tot el món, en un mostra més de l'èxit de la política de la CUP als ajuntaments.

Als municpis on governa la CUP ha aconseguit començar a aplicar la política transformadora a nivell de carrer, implicant més vels veïns en els assumptes municipals. A Viladamat l'equip de govern ha portat a referèndum la modificació del POUM, a Celrà l'Ajuntament ha adoptat una posició activa per aturar els desnonaments i fins i tot ha portat els veïns a treballar per millorar l'entorn urbà.

A Arenys de Munt l'equip de govern també va decidir celebrar una consulta però per demanar si havia de penjar la bandera espanyola -després de l'obligació de la delegació del govern espanyol-, aconseguint així una plasmació democràtica del rebuig a aquest símbol. I també fent passos amb fets cap a l'estalvi energètic. I a Navàs han aconseguit que la participació ciutadana esdevingui una realitat.

Una filosofia que parteix de la base que "la CUP no és aquí per fer el mateix que els altres". Segons l'alcalde d'Arenys de Munt, Josep Manel Ximenis, el que ha iniciat la CUP des de l’àmbit local és "el camí per a la construcció d’un projecte nacional", de manera que, diu, "tenim la responsabilitat i el compromís d’arriscar per intentar transformar d’arrel els nostres pobles en favor de la majoria dels nostres veïns, de les classes populars, de la nostra nació, peti qui peti”.

La CUP de Navàs celebra un any a l'alcaldia

La CUP de Navàs ha celebrat aquest dissabte 30 de juny una jornada de valoració del primer any al govern. A 2/4 d'1 del migida ha realitzat una xerrada de valoració i participació seguida d'una arrossada popular elaborada amb productes ecològics.

En l'acte hi han estat presents l'aclalde, Jaume Casals, així com la resta de regidors de la CUP que comparteixen govern. La formació ha fet valoració dels compromisos adquirits amb els ciutadans durant la campanya electoral, i ha aprofitat per recollir les inquietuds i suggeriments dels assistents.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid