El Tribunal Suprem espanyol ha condemnat pelrdelicte de prevaricació el magistrat Baltasar Garzón a onze anys d'inhabilitació per ordenar escoltes entre els caps de la trama Gürtel i els seus advocats (resum sentència - sentència sencera).
Vint anys després de les detencions d'independentistes el 1992 Baltasar Garzón queda retratat com a delinqüent, un fet que l'inhabilita professionalment i moralment com a jurista. Garzón s'afegeix al llistat de personatges corruptes i delinqüents com Luis Roldán i Rafael Vera, responsables de les tortures de nombrosos independentistes l'estiu de les olimpíades de 1992 i amb el temps condemnats com delinqüents. Però aquests alts responsables de l'estat coneguts pels escàndols de corrupció i altres delictes mai han estat condemnats ni investigats pels greus casos de tortura ingringides als detinguts per causes polítiques.
Aquest alt organisme judicial ha decidit condemnar el polèmic i detestat magistrat espanyol per haver interceptat les converses que els imputats en el cas Gürtel van mantenir a la presó amb els seus advocats, un acte il·legal, tot sabent que vulnerava el dret fonamental de la defensa. L'espionatge de les comunicacions entre lletrats i clients a les presons s'ha produït durant anys sense que aquesta greu trangressió fos castigada, sobretot en el cas dels presos polítics. Aquest cop Garzón ha estat condemnat per un delicte que havia repetit i consentit amb anterioritat.
Aquest tribunal espanyol ha valorat que Garzón va ordenar escoltar il·legalment totes les converses de Francisco Correa, Pablo Crespo i Antoine Sánchez amb els seus advocats, fins i tot d'altres advocats defensors com José Antonio Choclán i Pablo Rodríguez-Mourullo, contra els quals no existia cap sospita delicte.
Així i tot, els fiscals d'aquest procés judicial no van presentar acusació i van demanar l'absolució de Garzón amb l'excusa que la maniobra il·legal del magistrat de l'Audiència Nacional espanyola pretenia evitar que els membres de la trama emblanquissin capital.
Durant el judici, un Garzón amb actitud altiva va afirmar que sempre havia garantit el dret de la defensa dels investigats i que assumia totes les decisions que havia pres, ja que seguien "la més estricta legalitat."
La condemna de Garzón ha suscitat moltes respostes des de Catalunya, en què opinadors, periodistes i polítics destacats han recordat el paper de jutge torturador del responsable de les detencions de 1992, una operació de trista memòria que porta el nom del jutge prevaricador.
Per saber-ne més:
