Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
La denúncia de la tortura i la repressió persegueixen Garzón fins a l'Argentina

El magistrat Baltasar Garzón va rebre una nova bufetada de denúncia, aquest cop a l'Argentina.

14/08/2010 13:02 Drets i Llibertats

 La web Resumen Latinoamericano explica com integrants de Joves contra la Tortura (una agrupació que reuneix a estudiants, treballadors i fills de desapareguts) i d'altres col·lectius van aprofitar la presència de Garzón a l'acte de la Comissió Provincial per la Memòria, realitzat a La Plata, per denunciar públicamente el paper d'aquest jutge en la repressió i la tortura a l'Estat espanyol. Octavetes i intervencions van recordar  l'autoria de Garzón en el macrosumari 18/98 contra independentistes bascos, i altres implicacions en la vulneració dels drets humans d'aquest magistrat de l'Audiència Nacional espanyola.

L'acte central es va realitzar a l'auditori del Passatge Dardo Rocha de La Plata, amb la participació dels integrants del Comitè contra la Tortura, Adolfo Pérez Esquivel, Hugo Cañón, Alejandro Mosquera i Roberto Cipriano, que van presentar l'informe anual sobre la situació de les persones a les presons, comissaries i instituts de menors a la província de Buenos Aires durant 2009.

 

La presentació d'aquest informe va posar de manifest la gravetat de la situació que es viu al país americà quant a drets humans, tot oferint xifres desoladores sobre el tracte que reben els reus a presons i comissaries.

 El magistrat va intervenir a l'acte amb la retòrica habitual i expressant que se sentia "impressionat" i expressava no entenia "com pot haver, a hores d'ara, comissaries que siguin centres de detenció quan haurien de ser llocs on les persones no estiguin més de dos o tres dies en funció de la legislació que prevegi la detenció preventiva abans de ser exposat a la disposició judicial".

Però Garzón va ser increpat en finalitzar l'acte, mentre es llençaven fulls volants per denunciar el seu paper en la repressió i la tortura. Una presència de denúncia a la que està habituat, especialment a Catalunya, però no a un pais americà.

Una jove es va acostar al magistrat mentre signava autògraf, i li va demanar que signés un llibre: es tractava d'un llibre que es referia al macrosumari 18/98 contra independentistes bascos, procés que gràcies a la gestió de Garzón es va empresonar i processar desenes de persones en una procediment sense garanties. Quan Garzón va observar el títol del llibre va empal·lidir, explica la crònica de Resumen Latinoamericano.

 

Per saber-ne més:

Mare d'un jove basc detingut: "Ningú en ma vida m'ha fet més mal que Garzón"

L'escrit de 18 indepedentistes recorda a l'Avui la vinculació de Garzón i la tortura

El diari "AVUI" minimitza la manifestació del 25 d'abril a València i destaca les de Garzón

Garzón, el jutge que empaitava demòcrates

Garzón, tots els colors del gris

Un article a El Punt recorda la vinculació de Garzón amb la tortura

Garzón i Samaranch

Defensors dels drets humans recorden el currículum del terror de Baltasar Garzón

 Partal: "Per dignitat democràtica, no pense ni moure un dit en defensa de Garzón"

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Rànquings
  1. Ha mort el lluitador independentista Quim Pelegrí i Pinyes
  2. La Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines provoca la desconvocatòria d’un acte organitzat per la Fundación Princesa de Girona
  3. Llibre i web per mantenir viva la memòria de Joan Rocamora
  4. La manifestació "Sant Jordi per la Llengua" finalitzarà a la plaça Comercial del Born
  5. La Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines denuncia la col·laboració de l’Institut Santiago Sobrequés amb la Fundación Princesa de Girona
  6. La Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs ha publicat un nou llibre “Demòtica. Autoorganització del poble”.
  7. Naix 'Lo Pregó de la Franja', nou mitjà digital de la Franja de Ponent
  8. Més enllà del tarannà festiu, renaix la diada combativa per la llengua
  9. Francesc Vilà tindrà una placa dedicada a l’Espluga de Francolí
  10. Estrena del primer himne republicà català: "La Campana" de 1838
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid