El govern català suspira un Pla Marshall que avorti la fuga d’acomiadaments que provoquen les polítiques desregualadores que l’Europa neoliberal, amb la qual hi ha combregat sempre, ha imposat seguint els dictats del Banc Mundial i de l’FMI.
Emulant el gran film de Luís García Berlanga "Bienvenido Míster Marshall", que el 1952, en ple franquisme, posava la catifa als magnats del dòlar, el president Artur Mas confia signar una reedició d’aquell rescat financer vingut de Washington. Només canvia el decorat i els seus protagonistes, substituïnt el banc i negre tenyit de caspa bèl·lica per vols charters i plànols en tres dimensions. Però la remor de fons és la mateixa.
L’Eurovegas, com el fallit Gran Scala que es dibuixava fa mesos sobre els camps àrids dels Monegres, encarna un sistema de consum incompatible amb una societat construïda sobre la base del coneixement, l’humanisme i els valors civilitzatoris. Lluny d’això, el projecte és la importació del model d’oci que empeny la societat a fer-se partícep, com una massa uniforme, a la depredació del planeta.
Aquest engrenatge expansiu, que embolcallat d’una suculenta oferta laboral sedueix part de la nostra casta política, res té a veure amb afavorir la riquesa del país. El valor dels catalans ha de passar per la inversió en una indústria arrelada a les necessitats socials i ecològiques, a més de la formació, la innovació i la defensa dels productes locals. Actius que defineixen una comunitat moderna i atractiva per al turisme i la inversió estrangera. No pas projectes d’entreteniment megalòmans, obsolets i antiquats, on l’afany pel lucre passa per damunt de qualsevol altra consideració.
Davant d’aquest Pla Marshall, que recorda la decadent Terra Mítica amb què el País Valencià va apuntar-se a la voràgine especuladora, es fa imprescindible un pla alternatiu capaç d’oferir sortides justes a la crisi. I això inclou situar l’economia al servei de les necessitats humanes, apostar per un model productiu que cohesioni el territori i no el faci, com així pretén l’Eurovegas, en el parc temàtic de la Mediterrània. Un Eurodisney de l'oci on qui sempre guanya és la banca.
Emulant el gran film de Luís García Berlanga "Bienvenido Míster Marshall", que el 1952, en ple franquisme, posava la catifa als magnats del dòlar, el president Artur Mas confia signar una reedició d’aquell rescat financer vingut de Washington. Només canvia el decorat i els seus protagonistes, substituïnt el banc i negre tenyit de caspa bèl·lica per vols charters i plànols en tres dimensions. Però la remor de fons és la mateixa.
L’Eurovegas, com el fallit Gran Scala que es dibuixava fa mesos sobre els camps àrids dels Monegres, encarna un sistema de consum incompatible amb una societat construïda sobre la base del coneixement, l’humanisme i els valors civilitzatoris. Lluny d’això, el projecte és la importació del model d’oci que empeny la societat a fer-se partícep, com una massa uniforme, a la depredació del planeta.
Aquest engrenatge expansiu, que embolcallat d’una suculenta oferta laboral sedueix part de la nostra casta política, res té a veure amb afavorir la riquesa del país. El valor dels catalans ha de passar per la inversió en una indústria arrelada a les necessitats socials i ecològiques, a més de la formació, la innovació i la defensa dels productes locals. Actius que defineixen una comunitat moderna i atractiva per al turisme i la inversió estrangera. No pas projectes d’entreteniment megalòmans, obsolets i antiquats, on l’afany pel lucre passa per damunt de qualsevol altra consideració.
Davant d’aquest Pla Marshall, que recorda la decadent Terra Mítica amb què el País Valencià va apuntar-se a la voràgine especuladora, es fa imprescindible un pla alternatiu capaç d’oferir sortides justes a la crisi. I això inclou situar l’economia al servei de les necessitats humanes, apostar per un model productiu que cohesioni el territori i no el faci, com així pretén l’Eurovegas, en el parc temàtic de la Mediterrània. Un Eurodisney de l'oci on qui sempre guanya és la banca.
