Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Llengua
Sa Pobla s’ha sumat a Manacor i Algaida en la defensa del català

Pollença ho farà avui i ja seran 21 els municipis de Mallorca. Tots aquest pobles també presentaran al.legacions a l’avant-projecte de modificació de funció pública promogut pel Govern de José Ramón Bauzá.

12/01/2012 Llengua
Rebel·lió contra l'eliminació del català com a requisit Rebel·lió contra l'eliminació del català com a requisit | Autor: arxiu
Els disset regidors de sa Pobla, nou dels quals són del Partit Popular, han signat un document similar al d'Antoni Pastor a Manacor, amb el qual al·legaran a la modificació de la Llei de funció pública, que impulsa el Govern de Bauzá i que pretén marginalitzar el català. El consens assolit entorn de la llengua quedà desvirtuat per les desavinences entre l'oposició i l'equip de govern: els primers exigien ratificar l'acord en un ple i els segons s'hi van negar. En qualsevol cas, el PP de sa Pobla s'alinea amb el de Manacor i rebutja, de facto, la rebaixa lingüística que vol imposar José Ramón Bauzá.

És molt probable que els populars de Pollença facin avui el mateix i signin un document semblant, de manera que ja seran 21 els municipis de Mallorca que al·legaran a la nova llei de funció pública, segons publica avui el Diari de Balears

Aquesta llei pretén, entre d’altres, que la llengua catalana deixi de ser un requisit per passar a ser un mèrit a l’hora d’optar a llocs de feina de l’administració pública.

Manacor

Tots els grups polítics de l’Ajuntament de Manacor, inclòs el PP, van aprovar dilluns passat una proposta de rebuig a l’avantprojecte de modificació de l’anomenada Llei de Funció Pública.

Els regidors de Manacor van plantejar una proposta conjunta d’al·legacions a aquest avantprojecte del Govern del PP que havien consensuat prèviament.

En el text aprovat per tots, els regidors manifesten la seva “disconformitat” amb l’avantprojecte i demanen que quedi sense efectes en les seves modificacions de les lleis de Funció Pública, Normalització i règim jurídic de l’administració de la comunitat.

Els grups municipals defensen en la seva proposta la necessitat de potenciar el català “en el seu territori natural”, com a element cohesionador, en un moment en què la globalització augmenta progressivament la seva substitució.

El text recorda que la Llei de Normalització Lingüística, alguns de l’articles deroga l’avantprojecte del Govern, es va aprovar per unanimitat el 1986, “amb la intenció de donar al català eficàcia com a llengua de cultura, per compensar les persecucions que ha sofert al llarg de la història”.

Segons els regidors de Manacor, el català està, encara avui, en una situació precària”, de manera que són partidaris del manteniment de la Llei de Normalització en vigor, tal com està.

També rebutgen que el català deixi de ser un requisit per passar a ser un mèrit per al’accés a la funció pública.

La proposta assegura que com a representants del poble de Manacor, els regidors se senten “en l’obligació” de vetllar pels seus costums, pel manteniment del respecte i l’estima cap a la terra i els drets dels mallorquins, de manera que defensen el català “amb la intenció de ser fidels al passat i pensar en el futur” i “sense prejudicis lingüístics”.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid