Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Espanyolització
El govern balear presenta la proposta perquè el català deixi de ser requisit

El govern de Bauzá vol que el català deixi de ser un "obstacle" per accedir a la funció pública i ignora una sentència del Tribunal Superior de Justícia

27/12/2011 Llengua
El govern balear ha presentat avui l’avantprojecte de llei per eliminar el català com a requisit lingüístic per accedir a la funció pública malgrat que el Tribunal Superior de Justícia de les Balears va avalar un decret de l’any 2008 pel qual el Govern Balear fixava uns requisits de català per accedir a la funció pública. Mitjançant aquesta modificació el coneixement de la llengua catalana deixarà de ser un requisit i passarà a ser un mèrit per als procediments d’accés i de provisió a la funció pública. 



El govern va anunciar la intenció de modificar la llei el juliol passat, quan va trametre el text i el va obrir a suggeriments. Llavors l'anunci ja va suscitar protestes en contra de la mesura.

L'avantprojecte de llei que modifica la llei 3/2007 i que s'ha sotmès avui a exposició pública amb data 27 de desembre de 2011 s’ha sotmès a exposició pública modifica els punts en què s’obligava els empleats públics a acreditar el coneixement de la llengua catalana. Així, aquest avantprojecte de llei estableix que el coneixement del català ja no serà un requisit per accedir a la funció pública, sinó que serà un mèrit.

El conseller d'Administracions Públiques, José Simón Gornés, ha justificat aquest dimarts que amb aquesta reforma es pretén aconseguir que els processos selectius permetin l’accés de les persones més ben qualificades i que superin les proves amb més nivell, sense que faci falta l’acreditació oficial d’un determinat nivell de català, i per tant que això no sigui un "obstacle" [sic] per accedir-hi. Aquest precepte s’aplicarà, també, al personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears, així com per accedir o per ocupar llocs en les entitats del sector públic instrumental depenent de les administracions públiques de l’àmbit territorial de la comunitat autònoma.



Però per elaborar aquest avantprojecte de llei de modificació de la llei de funció pública ha calgut modificar la normativa relacionada amb l’ús i coneixement de la llengua catalana. En aquest sentit, les lleis que es veuen afectades són la llei de normalització lingüística (llei 3/1986, de 19 d’abril) i la llei de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (llei 3/2003, de 26 de març).

A partir de l’entrada en vigor d’aquesta modificació de la Llei de Funció Pública, l’acreditació dels diferents nivells de coneixement de la llengua catalana serà mèrit de consideració necessària en tots els procediments de selecció dels cossos de funcionaris i de categories professionals, i només serà requisit per accedir i ocupar llocs de la funció pública docent, per accedir i ocupar llocs del cos facultatiu superior, escala humanística i de ciències socials, especialitat d’assessorament lingüístic, per ocupar tots aquells llocs que tinguin com a funció principal la informació i l’atenció al públic i per ocupar aquells llocs en què, ateses les característiques especials de les seves funcions, es motivi que és imprescindible exigir el coneixement d’un determinat nivell de català, la qual cosa es farà constar en la relació de llocs de treball, segons ha informat el govern balear.

Segons ha explicat Gornés, l'avantprojecte de llei l’ha elaborat la Direcció General de Funció Pública, Administracions Públiques i Qualitat dels Serveis del Govern Balear, en base al reconeixement de llengües cooficials a les Illes Balears del català i del castellà, que es deriva tant de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears com la Constitució Espanyola. Per altra banda, per elaborar el text, també s’ha tingut en compte jurisprudència relacionada amb aquest tema a partir de diverses sentències emeses pel Tribunal Constitucional. 

"Un atac a l'oficialitat del català"

La coalició PSM-IniciativaVerds-Entesa considera que aquesta mesura suposa "un atac a l’oficialitat del català i a la igualtat lingüística consagrades per l’Estatut i a la convivència entre els ciutadans" i remarca que "si bé l’oficialitat d’una llengua hauria d’obligar l’Administració a estar capacitada per entendre els ciutadans que s’expressen en aquesta llengua, amb la proposta del Govern del PP aquesta exigència només s’aplicarà a una des les dues llengües oficials: el castellà".
 
Per això, el PSM-IV-ExM afirma que la supressió del requisit lingüístic "consagra la supremacia jurídica del castellà, que esdevindrà a la pràctica única llengua oficial i relegarà la llengua pròpia de les Illes Balears a una segona categoria", cosa que contravé la igualtat lingüística entre català i castellà que estableix l’Estatut. "El PP tracta de manera desigual dues llengües que, en tant que cooficials, han de ser tractades, com a mínim, de manera igual", lamenta.
 
La formació nacionalista i ecosocialista adverteix que la modificació que proposa el PP contribueix a fer avançar el monolingüisme castellà, i no el bilingüisme, cosa que assgura que posa de manifest "el cinisme del discurs dels conservadors en defensa del bilingüisme, que té com a única finalitat atacar el català)".
 
Des del PSM-IV-ExM consideren molt greu que es menystingui i es banalitzi l’esforç de milers de persones que han accedit a les titulacions oficials de català per poder accedir a una plaça en l’Administració pública, i que ara veuran com podran accedir a aquesta plaça persones que no tenen cap coneixement de la llengua pròpia. El PP fa befa de l’esforç d’aquestes persones. Això, a més de tenir els efectes pràctics esmentats, suposa enviar un missatge terrible a la societat (cosa que contrasta, de nou, amb el cínic discurs oficial dels conservadors, que tan lloen la “cultura de l’esforç”).
 
El PSM-IV-ExM presentarà al·legacions a l'avantprojecte perquè considera que mantenir el requisit lingüístic és "una manera de contribuir a la normalització del català, a la igualtat de les dues llengües oficials del país i a la convivència entre els ciutadans de Balears". A més, denuncia que el Govern del PP ha presentat aquesta llei sense haver-la consensuat amb els agents socials ni la resta de sectors implicats.

L'únic lloc al món on no s'exigirà el coneixement de la llengua pròpia


Segons l'Obra Cultural Balear (OCB), aquest avantprojecte crearà "una societat amb ciutadans de primera (que comptaran amb tots els seus drets reconeguts a les lleis) i ciutadans de segona (que no seran atesos en la seva llengua pròpia per les institucions)" i que les Illes Balears "passaran a ser l’únic lloc del món en que no s’exigeix als funcionaris el coneixement de la llengua oficial i pròpia d’aquell lloc".
Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid