Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
L'historiador Josep Fontana votarà la CUP "si té consciència col·lectiva per presentar-se arreu"

En una entrevista al diari Ara exposa que votaria la CUP si esdevingués un referent col·lectiu i que té "el cor a l'esquerra i la sang, roja"

18/12/2011 Política
En una llarga entrevista al diari Ara l'historiador Josep Fontana ha declarat que votaria la CUP "si té consciència col·lectiva per presentar-se arreu". L'historiador posa de manifest el seu tarannà d'esquerres reafirmant que té "el cor a l'esquerra i la sang, roja", tot i mostrar el seu desencís per l'evolució del PSUC, del qual havia format part, durant la Transició.

A la pregunta a l'entrevista sobre "Quan es va desencantar del PSUC?" Fontana respon que "Vaig militar en un partit que tenia una capacitat popular extraordinària, que era capaç de fer moure la gent als barris, que els diumenges sortien a vendre la premsa. Era una cosa oberta. Després es va matar des de dalt. A partir d'un cert moment, vaig decidir que no estava disposat a sotmetre'm, que ningú controlés el que pogués opinar o pensar. Però tinc el cor a l'esquerra i la sang, roja. Seguiré votant a l'esquerra, o a la CUP si acaba tenint consciència col·lectiva per presentar-se arreu".

Davant la pregunta sobre si actualment "L'alternativa és la independència?" l'historiador català respon que "Qui és independent, ara? Rajoy és gaire independent".

En aquesta entrevista Fontana també esgrimeix diverses argumentacions interessants sobre temes d'actualitat i sobre la història del Món. Referent al fenomen dels indignats respon que "Un indignat és algú que, de cop, descobreix que el món no és la situació feliç en què creia que vivia i s'indigna. Si ets lúcid, entens bé que el món no va bé i que cal pensar com millorar-lo. Jo m'he format amb Gramsci: el pessimisme de la intel·ligència i l'optimisme de la voluntat. L'acció col·lectiva és l'únic que canvia les coses".

També analitza fenòmens actuals com la crisi i la revifalla dels integrismes religiosos, d'abast mundial. A la pregutna sobre la penetració de la religió Fontanta considera que  "El pes dels grups cristians més integristes ha tingut conseqüències sinistres als EUA. I ja veurem què ens passa a nosaltres, tot i que el PP, encara que hagi estat utilitzant la religió contra el PSOE, és massa intel·ligent per no deixar-se entabanar. El problema per a Rajoy és l'economia. Només pot escoltar instruccions de Berlín"

Quant a la crisi econòmica i la pèrdua de les conquestes socials l'historiador considera que "Ningú no sap ben bé com sortir de la crisi. L'esquerra està desconcertada. I una part majoritària es distingeix de la dreta per la retòrica i poc més. O bé hi ha joves que s'apunten a velles fórmules radicals impossibles d'imposar. Sempre es pot gastar una mica menys, però l'austeritat ens acabarà portant cap a la pobresa, el desemparament, l'extinció".

Per a Fontana la fal.làcia sobre un Estat espanyol plurinacional, en què gran part de l'esquerra hi va confiar durant dècades, actualment està esgotat i ha caigut pel pes de les contradiccions. A l'entrevista explica que respecte a les contradiccions del parany de l'autonomisme "Caldria fer una educació col·lectiva tan gran per vèncer els prejudicis que no veig com podríem fer-la. La dreta utilitza l'argument anticatalà perquè sap que és un argument eficaç. El que hi ha hagut ha estat un cert desplegament d'autonomisme administratiu, amb tolerància per a determinades coses però amb molt poca capacitat de comprensió".

Valora
Rànquings
  1. Neix 'Ràfec', una nova revista d'història social i cultural des de la perspectiva materialista
  2. Poble Lliure i La Forja rebutgen un front d'esquerres amb ERC, els Comuns i la CUP i aposten per reforçar l'independentisme rupturista
  3. Violacions greus de drets fonamentals de la policia contra els 600 cantaires
  4. Garzón es presenta com a víctima a TV3 i dona lliçons de democràcia
  5. Mor en combat un dirigent històric del Front Polisario enmig d'un conflicte cada cop més invisible
  6. Josep Termes rebutja identificar nacionalisme i burgesia en una entrevista a Canigó de 1975
  7. L'Hospitalet rememora el segrest de la Mare de Déu de Núria, una acció de resistència contra el franquisme
  8. L'aplec del Canigó, la primera cita per a la regeneració de la Flama
  9. Commemoració del 60è aniversari del segrest de la Mare de Déu de Núria
  10. Més d’un centenar d’entitats impulsen una campanya de suport a Roger Español davant el judici per les càrregues de l’1-O
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid