Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Els funcionaris de les Illes Balears no hauran de saber català

El català ha deixat de ser un requisit i passa a ser considerat un simple mèrit. Partits i entitats encenen l'alerta per la política de genocidi cultural del govern balear presidit per José Ramon Bauzá.
 

Així, la conselleria d'Administracions Públiques ja ha iniciat el tràmit per modificar la Llei de Funció Pública per tal que el català deixi de ser un requisit per accedir a un lloc de feina a l'administració pública i passi a ser un mèrit. L'Obra Cultural Balear (OCB) no té cap dubte en afirmar que aquest és "l’atac més greu contra la llengua catalana i les persones que la parlen des de la democràcia i l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia".

27/07/2011 21:56 Llengua

Segons ha informa el govern illenc en un comunicat, a hores d'ara l'esborrany de l'avantprojecte de modificació de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de les Illes Balears, s'ha tramès, amb fase d'audiència, a les Conselleries, Consells Insulars, la Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB), sindicats i altres organitzacions. Totes elles tenen un termini de 15 dies per poder fer els suggeriments que estimin oportuns al text de l'avantprojecte.

La modificació d'aquesta llei preveu que la persona que hagi accedit a un lloc de feina de l'administració pública sense el català com a requisit podrà fer cursos de formació per tal de millorar el nivell i poder promocionar la seva carrera. El govern apunta que l'objectiu de la modificació és "conjugar" el dret del funcionari a accedir a l'administració amb el deure d'oferir servei als ciutadans en els dues llengües cooficials.

L'atac més greu a la llengua des de la democràcia

Els grups polítics de l'oposició, PSM-IV-ExM, han rebutjat rotundament la modificació de la llei de funció pública. Els econacionalistes consideren que es tracta d'un "míssil contra la oficialitat" del català que és "intolerable". De la seva banda, Esquerra de les Illes assegura que el nou executiu balear persegueix "el genocidi cultural" i afavorir "la supremacia del castellà". Així mateix, afirmat que Bauzá "no vol fer res diferent" del que ja va impulsar "Francisco Franco o Felip V".

L'Obra Cultural Balear (OCB) no té cap dubte en afirmar que aquest és "l’atac més greu contra la llengua catalana i les persones que la parlen des de la democràcia i l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia. Així, recorda que el requisit d’estar en disposició d’atendre els ciutadans que s’expressen en català,va ser introduït per un govern del PP i és l'única manera de garantir que tothom pugui ser atès en la llengua oficial que desitgi.

Per l'entitat, aquesta proposta significa "una regressió sense precedents en democràcia i, per tant, és contrària a l’esperit i la lletra de la Llei de Normalització Lingüística que explicita el principi de progressivitat". L'OCB denuncia que la proposta romp el consens en matèria de política lingüística a les Balears i alerta que "els ciutadans perdran el seu dret a ser atesos en la seva llengua i, en la pràctica, quedarà afeblit el seu dret a usar la seva llengua en els espais públics". 

D'altra banda, assegura que l’avantprojecte de Llei de la Direcció General de Funció Pública és contrari a la Constitució (principi d’igualtat), a l’Estatut d’Autonomia i a l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic.
 
L'únic lloc al món on no s'exigirà el coneixement de la llengua pròpia

Respecte el fet que s'hagi presentat la proposta en ple estiu, és, per l'OCB, un atemptat que s'ha volgut perpetrar "amb nocturnitat i traïdoria". D'aprovar-se, avisa que es crearà "una societat amb ciutadans de primera (que comptaran amb tots els seus drets reconeguts a les lleis) i ciutadans de segona (que no seran atesos en la seva llengua pròpia per les institucions)" i que les Illes Balears "passaran a ser l’únic lloc del món en que no s’exigeix als funcionaris el coneixement de la llengua oficial i pròpia d’aquell lloc".

I sobre l'excusa de l'austeritat, l'entitat remarca que oferir cursos als funcionaris que vulguin aprendre català "resulta infinitament més car que contractar funcionaris més ben preparats". 

L’OCB presentarà al·legacions a l’avantprojecte de Llei presentat per la Direcció General de Funció Pública.

Per saber-ne més:

IB3 fa desaparèixer el cos de correctors lingüístics 

El PP balear fa desaparèixer també la direcció insular de Política Lingüística

 

 

 

Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid