Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Per què no votaré el 20 N

Per Israel Calvache, de la CUP Aiguafreda-Alt Congost

La democràcia és una presó en la qual, després de ser dirigida de forma tirànica durant segles pels seus amos, es permet als reclusos organitzats en bàndols presentar candidatures per tal de governar-se a si mateixos. El govern de presos i la seva oposició gaudeixen d'un seguit de privilegis sobre la resta dels presidiaris: tenen cel·les més àmplies, racions de menjar més grans i saboroses, més hores de visita, etc., i a canvi d'aquests privilegis només poden centrar l'acció de govern en temes que, si bé afecten la vida diària dels reclusos, no deixen de ser superficials, com ara el color del que es pinten les sales, el sistema d'horaris, o el model d'uniforme.

La presó té un sistema judicial propi i un cos de seguretat que s'encarrega de mantenir la pau al centre. Té, també, uns quants diaris, canals de televisió i de ràdio a través dels quals els amos de la presó no deixen de repetir als presos que en realitat són lliures, perquè es governen a sí mateixos. 

13/11/2011 15:14 Opinió

Alguns presidiaris, però, s'adonen de la realitat: si seguint el joc establert arribessin al poder i decidissin alliberar tots els companys, o prendre el control de l'edifici i entregar-lo a la població reclusa, els amos de la presó no trigarien en posar en marxa tota la maquinària propagandística de que disposen per desprestigiar-los: els mitjans de comunicació no dubtarien en involucrar-los en tot tipus de baralles, accidents, o problemes que sorgissin al centre, se'ls acusaria de voler robar les pertinences a la resta de presoners, d'intimidar-los amb la violència; alhora que  provaven de subornar-los amb tot tipus de promeses, luxes, regals... Si, tot i així, el partit revolucionari assolís finalment el poder, els amos de la presó no trigarien en obligar les forces de seguretat a detenir el nou director del centre i els membres del seu govern per incomunicar-los en cel·les de càstig, o alguna cosa pitjor. També podria donar-se el cas que, tot i no guanyar, el partit revolucionari tragués un nombre de vots prou elevat per inquietar els amos de la presó, i llavors aquests, basant-se en totes les acusacions que els havien llançat durant la campanya, ordenessin als seus jutges que l'il·legalitzessin...

Cada país és una presó que es regeix per unes normes característiques; a la presó espanyola, per exemple, existeixen galeries en les que els reclusos estan separats en nacionalitats diferents de l'única verdadera que admet els estatuts del centre, i se'ls obliga, a més a més de cedir de manera regular les seves pertinences al govern central, a acceptar una llengua i una manera de ser que no és la seva mentre s'intenta, per tots els mitjans, que renunciïn a les pròpies. En aquestes galeries, que tenen un govern autònom encara més limitat que el govern central de la presó, hi ha reclusos que aspiren a participar en les eleccions centrals amb l'objectiu de treure vots suficients per, acceptant la legalitat del sistema penitenciari, sortir de la presó i construir-se'n una de pròpia. No s'adonen que els amos espanyols ja fa molt temps que es van vendre la presó a un ric propietari europeu, que més tard la va traspassar a una poderosa multinacional, que immediatament, en una fosca operació d'arquitectura financera, va ser absorbida per un poderós grup bancari mundial que va convertir-la en centenar de  milers d'accions de paper que tenen un valor infinitament superior al vot que qualsevol reclús pugui dipositar dins d'una urna. I que som cada vegada més els que no en volem saber res, de les presons, per molt catalanes, boniques, o independents que puguin ser.


Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid