Tot i ésser gironí, podem ben dir que la tramuntana havia afaiçonat el seu caràcter. Sobre les seves aventures de joventut circulen diverses llegendes urbanes, que donen testimoni del seu caràcter apassionat i de relacions tempestuoses amb l’element femení.
Relacionat amb la gauche divine dels anys setanta, aleshores representada per l’emblemàtic Bocaccio, cercle de reunió de tots els revolucionaris que vivien de la pensió dels papàs, n’esdevingué una mena de petit gurú.
Independentista de pedra picada, molt arrelat a la seva Girona natal, havia fet llargues jornades de meditació dins la Catedral intentant trobar la pedra filosofal, l’elixir màgic, que ens permetés de deslliurar-nos de la colonització espanyola.
Havent incorporat elements de la cultura oriental, al seu peculiar ideari panteista, sovint prenia actituds de gurú- profeta. Havia practicat tai-txi amb el mestre Peter Yang. Moltes vegades la seva conversa era sorprenent, et sortia amb afirmacions desconcertants i contradictòries, talment com ho fan els mestres Zen amb els seus koans, per tal de despertar el deixeble a una realitat superior.
Dins la grisor i mediocritat d’una societat consumista i sense esperit crític, la seva llibertat de pensament era una alenada d’aire fresc, un revulsiu i element de reflexió.
