Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Cinc militars espanyols morts i diversos ferits mentre manipulaven explosius a Madrid

 L'endemà del 30è aniversari del cop d'estat militar del 23-F han mort cinc militars espanyols,  i dos més han resultat ferits mentre manipulaven explosius. L'explosió ha tingut lloc al Centre d'Excel·lència contra Artefactes Explosius Improvisats i Centre Internacional de Desminat d'Hoyo de Manzanares de Madrid.

Entre els militars es trobaven tres sergents i dos caporals que havien estat destinats als operatius que el govern espanyols qualifica d'"ajut humanitari" a l'Afganistan. El grup que manipulava els explosius formava part del contingent que pretenia desplegar-se al Líban, en una missió teòricament de desactivació de mines. Es dóna la circusmtància que l'Estat espanyol i empreses vinculades a l'exèrcit han esta durant anys uns dels principals productors i exportadors de mines, entre les quals es troben les mortíferes i indiscriminades mines antipersona.

 

24/02/2011 17:49 Internacional

Davant la notícia, la ministra de Defensa i membre del PSC-PSOE Carme Chacón, ha confirmat que els cinc militars morts "estaven fent un exercici de desactivació d'explosius", i que també hi ha tres ferits afectats per l'explosió, dels quals dos es troben en estat greu. Chacón ha justificat el suposat accident dels militars explicant que havien de participar en el pròxim enviament de més Forces Armades espanyoles en la "missió" que l'ONU duu a terme al Líban.

Segons les informacions oficials del Ministerio de Defensa el militars que manipulaven els explosius havien participat en la en les activitats que l'OTAN desenvolupa a l'Afganistan i que havia de formar part més endavant del grup de militars espanyols que es desplegarà pròximament al Líban.

Tres d'aquests militars morts pertanyien a l'Exèrcit de Terra: es tracta d'un sergent primer, un sergent i un caporal. Els altres dos militars que han perdut la vida eren del Cos d'Infanteria de Marina: són un sergent primer i un caporal primer.


La paradoxa d'aquestes morts, maquillades com a entrenament de "forces d'ajut humanitari", és que l'exèrcit espanyol particpa en producció i exportació de mines antipersona, venudes especialment a països subdesenvolupats i que tenen sovint el mercat negre d'armes com a destinació final.

La Fundació per la Pau va emplaçar el 2007 el president José Luis Rodríguez Zapatero perquè prohibís l‘ús, fabricació i emmagatzematge de bombes de dispersió que es produeixen massivament a l'Estat espanyol (en empreses amb participació de l'exèrcit espanyol). Segons la Fundació per la Pau, l'Estat espanyol és “un dels fabricants d’aquest tipus  d’armes que violen el Dret Internacional Humanitari”. Els col.lectius pacifistes han denunciat reiteradament que "l’Exèrcit espanyol disposa i utilitza aquest tipus d’armament. Una producció d'armes mortíferes i indiscriminades que el Ministeri de Defensa ha justificat amb l'argument fal.laç que  ‘les capacitats militars que proporcionen aquestes municions són necessàries per al manteniment de l’operativitat de les Forces Armades’ i, per tant, ‘no es considera convenient la prohibició de la seva fabricació’”.

 

 

 

 

Per saber-ne més:

Els catalans celebren la prohibició de les bombes de dispersió Llibertat.cat

Preocupació per la possible utilització d’armes espanyoles al Sàhara Occidental Fundació per la Pau

2a Conferència de revisió de la Convenció per prohibir les mines antipersones Fundació per la Pau

Signatura del tractat contra les bombes de dispersió Fundació per la Pau

Una campanya internacional insta els governs a posar fi al finançament de la producció de bombes de dispersió Fundació per la Pau

Les bombes de dispersió, més a prop de la prohibició Fundació per la Pau

Prou bombes de dispersió Fundació per la Pau

 

 

 

Rànquings
  1. “Escrits en llibertat” de Joan Rocamora
  2. Tuïr acollirà la tercera Trobada sense Fronteres
  3. Cerdanyola recorda a Txiki
  4. Acte institucional a Girona per commemorar el 6 d'octubre del 1934
  5. Noranta anys després es reproduirà a la Plaça de l'Ajuntament d'Igualada la hissada de l'estelada del 6 d'octubre del 1934.
  6. 174 entitats europees demanen a Sánchez la suspensió de la Llei Rovira
  7. La llengua de la Franja de Ponent
  8. Recullen gairebé tres mil signatures per protegir el volcà i els morrots del Montsacopa
  9. La CACG (Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines) ha reunit 100 persones a Figueres en una protesta contra la visita de Felipe VI
  10. El Ple de Fornells de la Selva rebutja la moció d’Independents per Fornells per instal·lar fotografies de l’1 d’octubre de 2017 a la sala de plens
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid