Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Cinc militars espanyols morts i diversos ferits mentre manipulaven explosius a Madrid

 L'endemà del 30è aniversari del cop d'estat militar del 23-F han mort cinc militars espanyols,  i dos més han resultat ferits mentre manipulaven explosius. L'explosió ha tingut lloc al Centre d'Excel·lència contra Artefactes Explosius Improvisats i Centre Internacional de Desminat d'Hoyo de Manzanares de Madrid.

Entre els militars es trobaven tres sergents i dos caporals que havien estat destinats als operatius que el govern espanyols qualifica d'"ajut humanitari" a l'Afganistan. El grup que manipulava els explosius formava part del contingent que pretenia desplegar-se al Líban, en una missió teòricament de desactivació de mines. Es dóna la circusmtància que l'Estat espanyol i empreses vinculades a l'exèrcit han esta durant anys uns dels principals productors i exportadors de mines, entre les quals es troben les mortíferes i indiscriminades mines antipersona.

 

24/02/2011 17:49 Internacional

Davant la notícia, la ministra de Defensa i membre del PSC-PSOE Carme Chacón, ha confirmat que els cinc militars morts "estaven fent un exercici de desactivació d'explosius", i que també hi ha tres ferits afectats per l'explosió, dels quals dos es troben en estat greu. Chacón ha justificat el suposat accident dels militars explicant que havien de participar en el pròxim enviament de més Forces Armades espanyoles en la "missió" que l'ONU duu a terme al Líban.

Segons les informacions oficials del Ministerio de Defensa el militars que manipulaven els explosius havien participat en la en les activitats que l'OTAN desenvolupa a l'Afganistan i que havia de formar part més endavant del grup de militars espanyols que es desplegarà pròximament al Líban.

Tres d'aquests militars morts pertanyien a l'Exèrcit de Terra: es tracta d'un sergent primer, un sergent i un caporal. Els altres dos militars que han perdut la vida eren del Cos d'Infanteria de Marina: són un sergent primer i un caporal primer.


La paradoxa d'aquestes morts, maquillades com a entrenament de "forces d'ajut humanitari", és que l'exèrcit espanyol particpa en producció i exportació de mines antipersona, venudes especialment a països subdesenvolupats i que tenen sovint el mercat negre d'armes com a destinació final.

La Fundació per la Pau va emplaçar el 2007 el president José Luis Rodríguez Zapatero perquè prohibís l‘ús, fabricació i emmagatzematge de bombes de dispersió que es produeixen massivament a l'Estat espanyol (en empreses amb participació de l'exèrcit espanyol). Segons la Fundació per la Pau, l'Estat espanyol és “un dels fabricants d’aquest tipus  d’armes que violen el Dret Internacional Humanitari”. Els col.lectius pacifistes han denunciat reiteradament que "l’Exèrcit espanyol disposa i utilitza aquest tipus d’armament. Una producció d'armes mortíferes i indiscriminades que el Ministeri de Defensa ha justificat amb l'argument fal.laç que  ‘les capacitats militars que proporcionen aquestes municions són necessàries per al manteniment de l’operativitat de les Forces Armades’ i, per tant, ‘no es considera convenient la prohibició de la seva fabricació’”.

 

 

 

 

Per saber-ne més:

Els catalans celebren la prohibició de les bombes de dispersió Llibertat.cat

Preocupació per la possible utilització d’armes espanyoles al Sàhara Occidental Fundació per la Pau

2a Conferència de revisió de la Convenció per prohibir les mines antipersones Fundació per la Pau

Signatura del tractat contra les bombes de dispersió Fundació per la Pau

Una campanya internacional insta els governs a posar fi al finançament de la producció de bombes de dispersió Fundació per la Pau

Les bombes de dispersió, més a prop de la prohibició Fundació per la Pau

Prou bombes de dispersió Fundació per la Pau

 

 

 

Rànquings
  1. “La revolució pendent” reivindica la memòria combativa del PSAN-P i interpel·la el present de l’independentisme
  2. La Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines (CACGi) realitza una nova acció a Sant Martí Vell
  3. La Trobada de Dones dels Països Catalans al País Valencià reforça la coordinació feminista i nacional
  4. La policia local de Lloret intimida a una ciutadana que volia penjar una estelada
  5. El ple de Sant Just rebutja la moció per exigir responsabilitats pels fets de les Festes de Tardor
  6. Baltasar Garzón presidirà la ‘Comissió de la Veritat’ enmig de crítiques pel seu paper en causes vinculades a denúncies de tortura
  7. Commemoració del 50è aniversari de l’assassinat d’Oriol Solé Sugranyes en la 91a concentració de Via Laietana 43
  8. Més de 200 entitats convoquen una manifestació a València per exigir responsabilitats a Carlos Mazón
  9. Setmana Santa: el xantatge lingüístic
  10. El Correllengua i la Franja.
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid