L'Iraq després de les eleccions

Un diputat d'Aliança Kurda afirma que va cada dia al Parlament, però no fa res perquè és l'únic que va. A això afegir la dada que haver participat en el vodevil electoral organitzat per Estats Units i els seus aliats-Espanya inclosa-els ha proporcionat als flamants diputats, encara sense desempaquetar un salari "de prop de 11.050 $ al mes cadascun, que inclouen un complement per a l'habitatge, una flota de tres tot terrenys blindats últim model, 30 guardaespatlles a la seva disposició, passaports diplomàtics recent expedits que els permeten viatjar pel món sense problemes i contribucions governamentals a plans de pensions que els reportaran un 80% del seu sou ".


El cas iraquià no és excepcional, ni nou. El 18 de setembre de 2005 es van celebrar les eleccions legislatives a l'Afganistan. Tres mesos després de l'obertura del Parlament, no s'havia pres cap decisió ni s'havia efectuat cap votació. Els legisladors no havien fet res[1] excepte cobrar el seu salari de 2.750 euros en un país on un metge d'un hospital públic cobra 39. L'ONU s'havia gastat en les dues eleccions un terç del valor de tots els projectes de reconstrucció efectuades en quatre anys, per això el govern dels EUA i la premsa dominant nord-americana van proclamar a bombo i platerets que les eleccions parlamentàries havia provat que la democràcia es havia consolidat al país. Les següents legislatives afganeses no van millorar molt, el passat 20 d'octubre es va anunciar, un mes després de la jornada electoral celebrada el 18 de setembre, que 1'3 milions de vots-gairebé la quarta part del total-eren fraudulents.


Si amb aquest modus operandi és com es volia convèncer els iraquians de les bondats i justesa de la "democràcia occidental" estarà clar que no han fet res més que donar-li una empenta d'ètica i decència als partidaris de l'islamisme antioccidental.


[1] Amanullah Nasrat and Saied Yaqub Ibrahimi. Parliament Makes Little Headway. 2006.03.19. http://www.iwpr.net/?p=arr&s=f&o=260416&apc_state=henh